Avui hem anat al massís del Garraf, aprofitant que fa fred i no és massa alt. Concretament, hem pujat la muntanya més alta del massís: el Montau, de 658 metres d'altitud, i que es troba situat al bell mig d'aquest massís. Per fer-ho ens hem arribat a la població d'Olesa de Bonesvalls, pertanyent a la comarca de l'Alt Penedès, a 322m, i hem començat des d'allà una ruta de 7,5 km força espectacular, sobretot perquè hi havia una visibilitat fora del comú. Aquest ambient tan net ens ha deixat veure Montserrat, el Montseny, la Mola, els llunyans Pirineus... i la cirereta del pastís: Mallorca! Una impressionant vista de la serra de Tramuntana mallorquina que vèiem per primera vegada des que pugem muntanyes. Ja en teníem ganes de poder-ho explicar!
 |
| Un passeig pel serrat de Torrelles al bell mig del massís del Garraf. |
Agafem l'autovia de Lleida, ens desviem per la carretera de Vilafranca i, un cop a Vallirana, prenem la carretera cap a Olesa de Bonesvalls, començament de la ruta.
 |
| Comencem a caminar. El dia començava lleig i va acabar essent fantàstic. |
 |
| Agafem l'únic corriol del dia. |
 |
| El corriol es torna pedregós. Després, tot seran pistes. |
 |
| Mentre pugem pel corriol, veiem Olesa de Bonesvalls, on tenim el cotxe. Més enllà, el Penedès. I molt més enllà, el Montmell. La visibilitat començava a quedar clar que seria excepcional. |
 |
| Seguim pujant pel corriolet. |
 |
| Vinga, amunt! Ja arribem al puig de l'Antiga, on enllaçarem amb una pista i ja no farem més corriols. |
 |
| Ja som al puig de l'Antiga. Aquest és el Pou de l'Antiga. Aigua poc recomanable... |
 |
| Bé. Per prendre un bany tampoc serveix... |
 |
| El Montau a la vista! Doncs vinga... Ataquem el cim! |
 |
| La pista cap al Montau puja del dret... |
 |
| Fantàstica vista de Montserrat mentre pugem. |
 |
| Mirant cap al mar en plena pujada. Aquí encara no sabíem la sorpresa que ens esperava a dalt, quan el massís del Garraf quedés a baix... |
 |
| En primer terme, el Puig de la Mola, que un dia també el pujarem. Al fons, i abans que sobrevingui la depressió del Penedès, la serra de la Cogullada, tocant al Vendrell. |
 |
| Tres símbols a la mateixa foto: Montserrat, la Mola i, a la llunyania, el nevat Puigmal! |
 |
| Hem estat mig hora saltant per les roques, però al final l'hem trobada: la cova del Montau. |
 |
| Bé. Per protegir-se de la pluja, potser sí. Però per viure-hi, segurament que no... |
 |
| Des d'aquí es veu part de la pedrera que ha destrossat el Montau per la cara marítima. |
 |
| Ja som gairebé al cim. De sobte, se'ns atura la respiració. Què és allò que hi ha mar endins? Doncs ni més ni menys que el Puig Major (1445m), i tota la resta de la serra de Tramuntana... de l'illa de Mallorca! El que faltava! |
 |
| Hem fet el cim! Som al Montau (658m), un mirador espectacular de 360º. Al fons, Montserrat. A la llunyania, els nevats Pirineus amb el Puigmal presidint-los. |
 |
| El massís del Garraf amb el cim de la Morella. Mar endins, Mallorca. |
 |
| El Tibidabo, Barcelona, Montjuïc, l'aeroport del Prat... |
 |
| Montserrat, el Cadí, els Pirineus, la Mola... |
 |
| La Morella. A la dreta, el Puig Ginebró amb la curiosa antena que els veïns anomenen "la bola". I, a l'altra banda de la Mediterrània, Mallorca. Quin espectacle! |
 |
| I, és clar, no podia faltar el Montseny, allà al fons. A la dreta també veiem Collserola i, al seu darrera, la serralada de Marina. |
 |
| En primer terme, el Garraf. Al final d'aquest, la depressió del Penedès. I, després del Penedès, el Montmell i la serra d'Ancosa. Quina meravella de dia! |
 |
| Foto-denúncia. Com han deixat el pobre Montau! Les extraccions de material de construcció han destrossat la muntanya per l'altra banda. |
 |
| Tornem a veure Mallorca un cop més. És tan difícil de veure que val la pena recrear-s'hi... |
 |
| Acabem a la torre de vigilància contra incendis. A partir d'aquí, només ens queda baixar per una suau pista fins a Olesa de Bonesvalls. |
