El Parc Natural del Montnegre i el Corredor està situat a la Serralada Litoral, entre les comarques del Maresme i del Vallès Oriental. Nosaltres vam anar a la serra del Corredor, concretament a la serra de Polseruda, al Maresme, per fer l'ascensió al Montalt, una muntanya de 597 metres que li dóna nom a la vila de Sant Vicenç de Montalt. Vam començar la ruta al Turó d'Onofre Arnau, als afores de Mataró, un mirador de 130 metres sobre la capital del Maresme, amb una torre de defensa del segle XV, on hi havia hagut un castell erigit al segle XI. Una llarga jornada pel Maresme de la que ara us fem la crònica.
 |
| Del Turó d'Onofre Arnau al Montalt. |
Anem fins a Mataró i prenem la sortida de Mataró Nord, entrem dintre de la urbanització de Can Quirze, als afores de la ciutat, i deixem el cotxe en una aparcament que es troba al peu del Turó d'Onofre Arnau.
 |
| Vistes des de l'aparcament. Comencem ben a prop del mar. L'ascensió serà total. |
 |
| Des d'aquí ja podem veure el nostre primer objectiu: el Turó d'Onofre Arnau. |
 |
| Caminant per un torrent. Amb pluja això deu ser divertit... |
 |
| El Turó d'Onofre Arnau i la seva torre de defensa. Vinga! Ataquem el cim! |
 |
| Pujant. La torre de defensa i, al fons, el segon objectiu: el Montalt. |
 |
| Hem fet el cim! Bé... No ens ha costat gaire. Tornem a casa? | |
 |
| Estem a una altitud que fa fredor: 130 metres. |
 |
| El Turó d'Onofre Arnau suposa un esplèndid mirador sobre la ciutat de Mataró. Al fons, el castell de Burriac (aquella muntanya punxeguda). |
 |
| Mirant cap al est, el port de Balís, a Sant Andreu de Llavaneres, i Caldes d'Estrac. |
 |
| Cap al nord-est, el massís del Montnegre. |
 |
| Finalment, cap al nord, tota la ruta. Travessarem l'autopista, pujarem a la zona de Mata, pujarem més per transitar per la serra de Polseruda... i atacarem el Montalt, el de la dreta. |
 |
| Al principi, camins empedrats entre urbanitzacions a la zona de Mata. |
 |
| L'ermita de Sant Miquel de Mata. |
 |
| I aquesta és l'ermita de Sant Martí de Mata. Ja som a 318 metres d'altitud. En màniga curta en ple mes de desembre? És que feia molt bon dia i la pujada ha sigut forta... Suem i tot... |
 |
| Tal i com diu el rètol, l'ermita de Sant Martí de Mata porta aquí plantada des de fa més de 1000 anys. El 1955 la van restaurar perquè no tenia ni sostre. Si és que els anys no passen en va... |
 |
| Des de l'ermita podem contemplar el Parc de la Serralada Litoral. Es pot apreciar a la llunyania el castell de Burriac. |
 |
| Seguim pujant. Ara ja anem transitant pel vessant costat mar de la serra de Polseruda. Hi ha tants arbres que el mar gairebé ni el veiem. |
 |
| Som a tocar del Montalt. Entre aquests boscos hi ha un corriolet que ens portarà al cim |
 |
| Una vista del castell de Burriac des de la selva. Estem ben a prop del cim. Vinga, doncs! Ataquem el cim! |
 |
| Hem fet el cim! Som al Montalt, a 597 metres d'altitud. |
 |
| Vista d'Arenys de Mar des del cim del Montalt. |
 |
| Estem de baixada i el sol comença a baixar. Vinga! |
 |
| Ja estem arribant. Ja veiem el mar ben a prop, i el final de l'aventura. |
 |
| Amb tants arbres que hi havia a la serra de Polseruda, el mar l'hem vist ben poc. I això que anàvem pel vessant que dóna al mar! En fi... no es queixarem pas perquè hi hagi arbres... només faltaria! |
 |
| Ja hi som. Tornem a veure el Turó d'Onofre Arnau i, amb ell, el final d'aquesta llarga ruta de 18 km, amb 550m de desnivell. Un bon exercici! |
