De Sant Martí d'Ogassa al Puig Estela

El massís del Taga i la serra Cavallera formen un seguit de muntanyes, a la comarca del Ripollès, que, sense formar part dels propers Pirineus, arriben a superar els 2.000 metres d'altitud al Taga i al Puig Estela, cim culminant de la serra Cavallera. Aquesta altitud, en unes muntanyes separades de la resta, fa que suposi un espectacular mirador miris cap on miris: al nord els Pirineus, a l'oest el Cadí, al sud el Montseny, a l'est el mar... 

Nosaltres teníem la intenció de pujar al Puig Estela (2.013m) carenant per tota la cresta de la serra Cavallera i, de tornada, pujar al Taga (2.040m). Però vam agafar el camí equivocat i se'ns va fer massa tard per pujar al Taga, així que el vam deixar per un altre dia. S'ha de destacar la dura ascensió inicial, ja que en poca distància (1,5km) pugem des de Sant Martí d'Ogassa (1.329m) a la Portella d'Ogassa (1,810m). Aquesta és la crònica de l'ascensió al Puig Estela.

La "pujadeta" inicial i la cresta.

Anem fins a Ripoll, i ens desviem cap a Sant Joan de les Abadesses, des d'on agafem una carretera que ens porta al poblet d'Ogassa, i des d'allà prenem una carretereta en molt mal estat que ens deixa a Sant Martí d'Ogassa, on deixem el cotxe.

Un cop baixats del cotxe ja veiem el que havia de ser un dels nostres objectius: el Taga. Un altre dia el pujarem des de l'altra banda, iniciant la ruta a Pardines.

El camí puja durament i el panorama es va obrint a la nostra esquena. Aquell d'allà tan rodonet és el Puigcercó.

El Taga, que no el perdem mai de vista. En primer pla, el turó de la Portella d'Ogassa.

Ens aturem a mirar enrere, i ara, més enllà del Puigcercó, divisem al fons les serres de Milany i de Santa Magdalena, que separen de manera natural les comarques del Ripollès i Osona.

Un abeurador pels animals. Seguim pujant, vinga!

Millor que omplim les cantimplores. A sota d'aquest freixe hi ha la font del Freixe, única font de la ruta.

Vinga, amunt! Un esforç més! El Taga, més a prop.

La Portella d'Ogassa, final de la pujada forta. Ja estem traient la llengua...

Tornem a mirar enrere per constatar la forta ascensió. L'espectacle augmenta...

La Portella d'Ogassa, a tocar. No parem mai de pujar, eh?!

Si mirem enrere ho podem confirmar...

Ja som a la Portella d'Ogassa. I, com si ens volgués donar la benvinguda, la primera visió que tenim de l'altra banda és el formidable Puigmal, el nostre primer cim.

El majestuós Puigmal amb altres cims de l'Olla de Núria, com la Coma del Clot i el Torreneules (les dues punxes de la dreta).

Al fons, la Pedra dels Tres Bisbats. Agafem aquest camí que no vam haver d'agafar mai, perquè això no anava per la cresta. Després vam haver de pujar pel dret...

Rectifiquem la ruta i pugem muntanya amunt, sense camí, com les cabres... Al fons, el Taga. Amb les voltes que estem donant, l'haurem de deixar per un altre dia...

Aquesta amiga sembla que ens assenyali el camí. Amunt, amunt, heu d'anar amunt!

Bé. Ja hem pujat. Tornem a ser a dalt de la serra Cavallera, però amb poques energies, ja que l'hem pujat dues vegades.. Al fons, més espectacle: a l'esquerra, les Borregues, el Costabona al mig, i a la dreta el Canigó.

Mirant cap al sud, al darrera de les serres de Milany i de Santa Magdalena, a la llunyania, i com si estigués pujat a sobre dels núvols (quina novetat!), visionem el Montseny.

Fem la fotografia anterior amb el zoom al màxim. A l'esquerra, les Agudes. A la dreta, el Turó de l'Home. A sota, els (eterns?) núvols. La bruixa del Montseny que no descansa...

Un que està més penjat que nosaltres... Foto de concurs amb el parapentista, el Montseny... Preciós!

Per fi veiem el nostre objectiu d'avui: el Puig Estela, amb el seu flam. Vinga, doncs... Ataquem el cim!

Hem fet el cim! Des de 2013m les vistes es tornen apoteòsiques. Cap a l'oest, més enllà del Taga, el del mig, es veuen els cims del Puigllançada i Tossa d'Alp, al Cadí. El Taga tapa el Pedraforca.

El Puigmal (2913m) vist des del Puig Estela (2013m), amb orientació nord-oest. 900 metres més amunt...

Mirant cap a l'est, el Roc del Comptador, el Comanegra i el Bassegoda. El cim del Puig Estela és un bon lloc per un entrepà...

Vinga, comencem el camí de tornada. Hem de fer tota aquesta cresta fins al final. En primer pla, el Taga. Al fons, a l'esquerra, el Rasos de Peguera, i a la dreta el Cadí.

Se'ns havia posat aquest turonet pel camí i l'hem hagut de pujar i baixar. vinga, seguim per la cresta.

El Puig de Coma d'Olla. També l'hem de pujar i baixar. Vaques! Ja feia dies que no en vèiem... Foto!

La cresta per on hem d'anar abans de baixar cap al cotxe. El Puigmal ens observa mentre tenim el vessant de la serra Cavallera a banda i banda... Espectacular ruta!