Aquesta és l'ascensió més improvisada de totes les que hem fet. Vam a anar a passar el dia amb la Glòria i el Josep Maria a l'Escala i, sense cap planificació de cap mena, ens vam trobar pujant a la muntanya del Montgrí amb el Josep Maria. Com que vaig fer unes poques fotos l'he col·locat aquí amb les altres. Al cap i la fi, no deixa de ser una ascensió, certament no molt llarga, però sí força empinada, per un camí força pedregós, i amb unes vistes esplèndides. I amb una visita a un castell, el del Montgrí, construït fa més de 700 anys, que ho fa tot molt més atractiu.
 |
| Des dels 165m de Santa Caterina als 303m del castell del Montgrí. |
Sortim de l'Escala i, passat Bellcaire d'Empordà, agafem una pista forestal que ens porta a l'ermita de Santa Caterina, on deixem el cotxe.
 |
| La pujada fins a la Creu de Santa Caterina hagués estat força suau... si no fos perquè anàvem a ritme de rècord. El cel estava negre, i tampoc teníem gaire temps. Vinga! Ritme, ritme! |
 |
| La Creu de Santa Caterina. Des d'aquí es veu el nostre objectiu: el Castell del Montgrí pujat al cim de la Muntanya del Montgrí. Doncs... Ataquem el cim! |
 |
| Camins tortuosos, camins de cabres, camins que desapareixen... per acabar, en cas de dubte, anant pel dret. Al fons, les muntanyes de Begur i la punta de Ses Negres. |
 |
| Hem fet el cim! Hem pujat tan de pressa que hem d'aturar-nos un moment a agafar aire. |
 |
| Fantàstic castell a dalt de la muntanya. Des d'aquí tenien vistes privilegiades per defensar-se amb èxit. |
 |
| Pugem per una torre de flanqueig i caminem pel camí de ronda que voreja tot el pati d'armes. Només ens falta una armadura i una espasa... |
 |
| El panorama, espectacular. Aquí podem veure, en primer terme, el Montplà, en segon terme la Roca Maura que presideix l'Estartit i, mar endins, les illes Medes. |
 |
| Més enllà dels merlets i el baluard nord-oriental del castell, contemplem el puig de Carroig i, al fons, el poble de l'Escala amb l'amplíssim golf de Roses al darrera. |
 |
| Des del baluard nord-oriental del castell es veu perfectament el nostre punt d'origen: l'ermita de Santa Caterina. |
 |
| Gran panoràmica de l'Escala i el golf de Roses. Si s'acostava un enemic el veien una hora lluny... |
 |
| Explica que el van construir els comtes d'Ampúries per defensar-se dels poderosos comtes de Barcelona. Quines trifurques que tenien en aquella època! |
 |
| Per acabar, sortim del castell per on hem entrat després d'una visita del tot recomanable. Ja només ens queda baixar de la muntanya saltant de pedra en pedra com les cabres... |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada