Montserrat, la muntanya dels catalans. Aquest massís tan singular, que qualsevol diria que un gegant es va entretenir un dia a tallar-lo amb una serra, modelant innombrables figures que hom a batejat amb tota mena de noms curiosos: el camell, l'elefant, la mòmia, la prenyada... Caminar per les seves entranyes és una experiència fascinant, tot i haver d'anar en molt de compte per tan escarpades que són les seves roques i agulles. És també la muntanya santa, seu de la patrona de Catalunya, trobada, segons una llegenda, l'any 880 per uns nens a la santa cova. Aquí hem vingut avui, a pujar al seu cim més alt, Sant Jeroni, de 1236m, des del mil·lenari monestir de Santa Cecília, situat a 677m, i pujant pel Canal de la Llum. Després hem fet una llarga caminada per passar a tocar de les curioses roques que es veuen des de la basílica, com són l'Elefant o la Mòmia, per acabar agafant un llarg camí que baixa pel darrera de la muntanya. Una llarga i encisadora jornada de la que ara us fem la puntual crònica.
 |
| La llarga i espectacular ruta. |
Agafem l'autovia de Lleida i, un cop passat El Bruc, li donem la volta a la muntanya per anar a parar a l'altra banda i deixem el cotxe a l'aparcament del Monestir de Santa Cecília.
 |
| El Canal del Llum, per on hem de passar, entre les Talaies i els Ecos. |
 |
| Anem pujant xino-xano... |
 |
| Vista enrere amb el turó de l'Ermità en primer terme. |
 |
| Un ós? No! Un humà que vol aigua. Aquí amagada hi ha la font de la Llum. |
 |
| Omplint la cantimplora a l'única font que ens trobarem avui. |
 |
| Bé. El camí segueix pujant pel canal... Emmm... Camí? |
 |
| En fi... Ara no ens tornarem pas enrere! Tampoc és tan greu com sembla... |
 |
| L'home-mosca... Només cal agafar-se a qualsevol arrel, roca, el que trobis. |
 |
| Això sí... Divertit ho és. I molt! |
 |
| Un pastoret del pessebre? No. Senderista descansant! Som al Coll de Migdia i la pujada bèstia s'ha acabat. |
 |
| Sortim del Canal de la Llum i comencem a veure el que hem vingut a veure. |
 |
| Comença l'espectacle! Els Plecs del Llibre i el rodonet Montgròs, muntanya a la que haurem de pujar un dia. |
 |
| Un forat com una finestra a les roques montserratines. |
 |
| El camí cap al Camell de Sant Jeroni passa a tocar de la paret de les Talaies. |
 |
| El Camell de Sant Jeroni. Li hem de donar la volta, o sigui que hem d'anar fins el cap i seguir pel cul. |
 |
| Ja tenim el Camell a tocar! Els plans van sortint... |
 |
| Aquelles de la llunyania les visitarem després: els Flautats, l'Elefant i la Prenyada. A la dreta, unes que queden pendents per un altre dia: la Gorra Frígia i la Miranda de Santa Magdalena, a la s'hi pot pujar bé. |
 |
| Donant-li la volta al Camell i veient-li el cap. Ens mira malament? Bah! Imaginacions... Al darrera es pot veure l'Albarda Castellana, una altra a la que haurem de pujar un dia d'aquests... |
 |
| L'ermita de Sant Jeroni. Estem arribant al cim. Doncs vinga... Ataquem el cim! |
 |
| Fa vent? Comencem a estar una mica alts. Al fons, el Moro. |
 |
| Hem fet el cim! I quin panorama! Podem veure els Plecs del Llibre, el Montgròs, la Roca Plana dels Llamps... En primer pla s'aprecia el cap del Gegant. |
 |
| D'esquerra a dreta, el Montgròs, la Roca Plana dels Llamps, la Salamandra i la Miranda dels Ecos. |
 |
| La pujada a Sant Jeroni des del Monestir de Montserrat es fa a base d'interminables escales. Des d'aquí es poden veure l'Albarda Castellana a l'esquerra, el Camell al mig i els Plecs del Llibre a la dreta. Fantàstic! |
 |
| Anem baixant que encara ens queda molta ruta. Aquest és el Cigronet. Ja ens agafa gana... |
 |
| Cap allà hem d'anar ara! Els Flautats, l'Elefant, la Prenyada, la Panxa del Bisbe, la Gorra Marinera... |
 |
| I, és clar, ningú que pugi a Montserrat, i presumeixi d'haver-ho fet, pot deixar de banda l'estrella d'aquesta muntanya: el famós, llargarut i empinat Cavall Bernat. |
 |
| Tan lluny que érem, i ja les tenim a tocar: els Flautats i l'Elefant. És que no parem, eh?! |
 |
| Doncs aquí sí que ens vam aturar. Teníem gana i era un bon lloc com un altre per fer l'entrepà. |
 |
| Mirant enrere. El Mirador del Moro i l'orgullós Cavall Bernat comencen a veure's lluny. |
 |
| La Prenyada. La del darrera, eh?! |
 |
| La veritat és que endinsar-se en aquesta muntanya és anar tot el dia amb la boca oberta. |
 |
| Tot i que a vegades s'ha de tancar la boca i estrènyer les dents... |
 |
| La Mòmia. Aquesta sí que et mira malament. Passarem de pressa, no sigui que s'enfadi... |
 |
| Una vista de l'estació superior del funicular de Sant Joan. A la dreta, d'esquerra a dreta, la Gorra Marinera, la Magdalena Inferior, la Miranda de Santa Magdalena, la Magdalena superior i la Gorra Frígia. |
 |
| La Mola de Sant Llorenç de Munt. Aquesta també l'hem pujat. Ens que no ens estem mai quiets... |
 |
| Allà al fons es pot veure la serra de Collserola, tota sencera! En primer pla, Olesa de Montserrat. |
 |
| L'ermita de la Trinitat. A partir d'aquí, encetem el camí de tornada baixant pel darrera de la muntanya. |
 |
| Veient els Flautats pel darrera. |
 |
| Contemplant la llunyania... La comarca del Bages i, al fons, els Pirineus. |
 |
| El Cavall Bernat, el Moro, Sant Jeroni... Grans vistes, també, per aquesta banda. |
 |
| Des d'aquí es veu clarament la ciutat de Manresa. Més lluny apareix el Cadí, amb el seu Pedraforca. |
 |
| No sé pas quin nom deu tenir aquesta, però sembla un calamar gegant. Quanta imaginació! Mentrestant, el camí que, a vegades, deixa de ser un camí... |
 |
| L'imponent Cavall Bernat. Hi ha escaladors al cim! I udolen com llops... L'emoció... |
 |
| L'altiu Cavall Bernat. Ja l'hem passat i li diem adéu. |
 |
| Una última mirada a la muntanya santa catalana. |
 |
| El Monestir de Santa Cecília, erigit l'any 945. Aquí acaba la nostra llarga i espectacular jornada montserratina. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada