Doncs avui hem tornat al sud, i ho hem fet per endinsar-nos al majestuós massís dels Ports, que es troba a cavall de Catalunya, el País Valencià i Aragó. El nostre objectiu era, precisament, la muntanya més alta dels Ports: el Mont Caro, que amb els seus 1441 metres constitueix, a més, el cim més alt de les comarques tarragonines. Una muntanya, doncs, molt carismàtica, on una antena de telecomunicacions situada al seu cim espatlla una mica el paisatge, però no deixa de ser espectacular. Una carretera permet pujar-hi en cotxe, però nosaltres hem deixat el vehicle 400 metres més avall, al refugi del Caro. El dia havia començat molt assolellat, però ha acabat amb una dramàtica pedregada al cim, curta però intensa. Sort que hem trobat un lloc per aixoplugar-nos...
 |
| Un ruta circular per pujar al cim de la província de Tarragona |
Agafem l'autopista de Tarragona i, després de sortir-ne tres vegades per minimitzar peatges, sortim per Tortosa, anem fins a Roquetes i pugem per la carretera del Mont Caro, de la que ens desviem per anar al refugi del Caro.
 |
| Deixem el cotxe al refugi del Caro, a més de 1000 metres. |
 |
| Des de l'altíssima urbanització del Caro podem veure la carena per on pujarem al Mont Caro. |
 |
| Avets... Curiosos arbres per trobar tan al sud... A l'estiu ho deuen passar malament... |
 |
| Hem trobat el corriol de pujada al coll dels Pallers. Doncs vinga! Pugem! |
 |
| Amunt, amunt! |
 |
| El corriolet és preciós... |
 |
| Quina pau es respira en aquestes contrades |
 |
| Hem arribat al coll dels Pallers. Veiem les vistes de l'altra banda, amb la part final del gran massís dels Ports. |
 |
| Una espectacular mirada a la propera serra del Montsià, a tocar del mar, amb una boira que la converteix amb la imatge d'una terra mística |
 |
| Nosaltres haurem de seguir pujant per assolir els cims de la Gronsa i la Moleta Rodona, passos previs per tal d'atacar el cim del Mont Caro. |
 |
| Au, va! Amunt! Una mirada enrere per contemplar els Ports amb tota la seva esplendor. |
 |
| No em puc estar de fotografiar-ho, ho sento. Quina meravella! |
 |
| El cim de la Gronsa, a tocar. Al darrera, encara lluny, treuen el nas les antenes situades al cim del Mont Caro. |
 |
| Ja l'hem tornat a espifiar! En contres de seguir la carena hem baixat a aquest pla... Ara haurem de pujar un altre cop... |
 |
| Però no ens en penedim... El lloc és idíl·lic! |
 |
| Ple de precioses roques. En alguna havia de pujar-hi... Si és que n'hi ha que no creixen mai... |
 |
| Bé. Ja hem tornat a pujar. Estan caient gotetes. I això que els meteoròlegs deien que faria sol! En fi... Les antenes del Mont Caro, cada cop més a prop. |
 |
| Al costat de la Moleta Rodona, i a la vista del Mont Caro, ens asseiem en una roca i ens posem a menjar un saborós entrepà de truita. L'única pega és que estava plovent! En fi... L'entrepà estava igual de bo... Total, per quatre gotes... |
 |
| Aquí el tenim: el Mont Caro. Doncs vinga...ataquem el cim! L'haurem de rodejar perquè per aquesta banda és impossible pujar-lo si no ets escalador... |
 |
| Ara caminem, ara grimpem... L'ascensió té la seva gràcia. |
 |
| Entre grimpadeta i grimpadeta, anem arribant al nostre objectiu. |
De sobte, sense avisar, i a pocs metres del cim, comença a caure una tempesta que ens fa córrer l'últim tram amb l'esperança de trobar, entre tanta instal·lació antenística, un lloc per aixoplogar-nos fins que passi. El trobem al mateix cim, en un monument a la Mare de Déu, proveït de parallamps! Les cames queden fora mullant-se, però més val això que res... perquè al cap d'un moment comença a caure pedra! En fi... segurament és el cim més ràpid que hem fet mai, ja que hi hem arribar corrent...
 |
| Hem fet el cim! Però, encara que a la foto no s'aprecii, la pedregada que estava caient era considerable. |
 |
| Aquí, a sota d'una Mare de Déu amb parallamps, hem esperat que la mare natura es calmés... |
 |
| Ja ha passat. Ara sí... Fem la foto del cim, que ens l'havíem deixat... |
 |
| El cim del Mont Caro. 1441 metres que suposen el sostre de totes les comarques de Tarragona |
 |
| Des d'aquí s'haurien de veure moltes coses, però amb aquest temps no s'aprecia gaire |
 |
| El mirador del Caro, una mica més avall del cim. |
 |
| Quanta aigua! Esperarem mitja horeta des de l'últim tro, que aquí tenim un munt de parallamps. |
 |
| Aquí s'hauria de veure l'espectacular Delta de l'Ebre. En fi... Ens l'haurem d'imaginar. |
 |
| I ara surt el sol! Plou i fa sol, i les bruixes es pentinen... I l'arc de Sant Martí ens regala la vista amb aquesta idíl·lica imatge posant-li una aureola a la muntanya de la Barcina. |
 |
| mmmmm.... Ja ho cantava la Judy Garland: en algun lloc a sobre l'arc de Sant Martí, els cels són blaus, i els somnis que t'atreveixes a somiar, es fan realitat. |
 |
| I allà on acaba l'arc de Sant Martí, llegendes diverses parlen de llocs màgics amb fantàstics habitants... |
 |
| I acabem baixant per la carretera del Mont Caro, retallant la ruta, perquè amb aquest temps l'única cosa que podem fer és intentar arribar al cotxe ràpidament, tot i que ara el dia torna a quedar assolellat. La mare natura jugant amb nosaltres... |