Avui hem marxat cap al Priorat, a la població d'Ulldemolins, situada al bell mig d'una vall, anomenada la Vall del Silenci, rodejada per magnífiques muntanyes. Al sud, el massís del Montsant, a l'oest, les muntanyes de Prades i, al nord, la serra de la Llena, que separa la comarca tarragonina del Priorat amb la comarca lleidatana de les Garrigues. A la serra de la Llena hem anat nosaltres, a pujar la segona muntanya més alta d'aquesta serra: la Punta del General, de 923m. No ha estat fàcil, ja que hi havia punts on no hi havia cap camí i ens havíem d'obrir pas per l'espessa vegetació. Hem anant carenant la serra de la Llena fins que hem aconseguit l'objectiu. Després hem baixat de cop cap al nord i, després de caminar 500m per la carretera, hem pujat i baixat la serra per un bon corriol. Només 6 km de ruta, però molt i molt complicats.
 |
| Pugem, anem per la cresta, baixem a la carretera de l'altra banda, pugem i baixem. |
Agafem l'autopista de Lleida i sortim per Montblanc. Allà, agafem la carretera d'Ulldemolins, i abans d'arribar deixem el cotxe en un marge, des d'on iniciem la ruta.
 |
| De bon començament ja ens n'adonem que el Montsant ens acompanyarà tot el dia. |
 |
| Comencem per l'única pista que trobarem avui. Després, corriols, o per la selva. |
 |
| Agafem aquest corriol que puja cap a la cresta de la serra de la Llena. Al sud, l'esplèndid Montsant ens persegueix... |
 |
| Avui, cap obstacle ens aturarà. |
 |
| Ni el vent, que començava a bufar amb violència. |
 |
| Seguim pujant pel corriolet... |
 |
| En un moment donat, ens aturem a admirar l'espectacular vall del Silenci, amb el poble d'Ulldemolins protegit pel massís del Montsant. |
 |
| Arribem a dalt, i... sorpresa! Aquella muntanya llunyana i nevada d'allà és, ni més ni menys, que l'aragonès Pico de Aneto, la muntanya més alta dels Pirineus. França, Mallorca, València, Aragó... Només ens falta veure Andorra! |
 |
| Més Pirineus. |
 |
| Nosaltres hem de pujar per la selva. Aquí no hi ha corriols. Vinga, amunt! |
 |
| Estem a punt de fer el cim. Vinga doncs, obrim-nos pas entre la natura ... i ataquem el cim! |
 |
| De tan en tan es veu el que sembla un corriol, i de sobte desapareix. |
 |
| Hem fet el cim! Som a la Punta del General (923m), amb una ventada considerable. Crits d'alegria per arribar a aquesta amagada muntanya. |
 |
| Al fons, les Muntanyes de Prades. Ha costat, però ha valgut la pena pujar fins aquí. Un mirador excel·lent. |
 |
| Cap al nord, la planíssima comarca de les Garrigues. |
 |
| Un moment... la Pica d'Estats? El cim de Catalunya? De veritat? |
 |
| Cap al nord-oest podem endevinar la ciutat de Lleida. |
 |
| La vall del Silenci. És una meravella. |
 |
| El cim de la Punta del General és un bon lloc per recarregar piles. Menja, menja... |
 |
| El massís del Montsant, amb tot el seu esplendor. Als seus peus, Ulldemolins. |
 |
| Bé. Baixem de la muntanya per l'altra banda i anem a parar aquí, entre ametllers. |
 |
| Després de caminar 10 minuts per una carretera sense cotxes, agafem aquest preciós corriol. |
 |
| I, amb la vista del cotxe que ens espera al costat de la carretera, acabem una curta però intensa caminada per la serra de la Llena. |