divendres, 8 de setembre del 2023

De Vallter al Pic de l'Infern

Fa un parell de mesos volíem fer el Bastiments i el Pic de l'Infern, aprofitant que eren cims propers però, un cop a dalt del Bastiments, una amenaçadora tempesta ens va fer recular. Avui hem acabat la feina, i hem pujat el Pic de l'Infern pel darrere. Precisament, sembla ser que durant les tempestes tots els llamps van a parar a aquest cim punxegut de la Catalunya Nord, i d'això que algú li posés aquest nom. Avui ens ha fet un dia memorablement esplèndid, sense cap núvol i amb una visibilitat immillorable, amb unes vistes des del cim que no s'acabaven mai. Un magnífic dia d'alta muntanya entre el Ripollès i el Conflent, a tocar de la vall de Núria.


Una ruta per la muntanyenca línia fronterera que transcorre entre el Ripollès i el Conflent


Anem cap a Ripoll i ens desviem cap a Camprodon, des d'on ens dirigim a Setcases i agafem la carretera de l'estació d'esquí de Vallter2000, i ens quedem en un aparcament abans d'arribar-hi.


Som a Vallter... altre cop

Un dia lluminós

El Gra de Fajol, algun dia haurem de tornar a venir per pujar-lo

Avui, però, el nostre objectiu és un gran cim nord-català

Gaudim d'aquest bosc, que aviat no veurem ni arbres

El Gra de Fajol sota un cel ben blau

I aquest riuet és un jovenet Ter, que neix per aquí a prop

Un pont sobre el Ter

El bonic refugi d'Ulldeter (2236m)

I aquell d'allà dalt és el famós Pic de Bastiments, que vam conquerir el passat juliol

Ara som al Pla de la Calma  (2280m)

Haurem de pujar allà dalt, al Coll de la Marrana, i seguir...

Mirant enrere

Pujant al Coll de la Marrana

Amb passos pintorescos

Som al Coll de la Marrana (2531m)

Aquell de la dreta és el Pic de Freser i al darrere, amagat, hi ha el nostre objectiu

Al fons, el Costabona (2465m), que el vam assolir fa anys

Un estany envoltat de vaques assedegades

A l'altra banda d'aquelles muntanyes hi ha la Vall de Núria

I, a l'altra banda d'aquestes, el Pic de l'Infern. Cap allà anem!

Haurem de pujar allà dalt per veure el nostre objectiu d'avui

Mentrestant no perdéssim pas el somriure!

I ara ens hem trobat amb la curiosa cabana de Tirapits, que conté una ràdio d'emergència

He entrat a dintre per una porta digna de petits hobbits fantàstics. No vols entrar?

Bé doncs, tampoc calia...

Ens estem enfilant per aquestes rocalloses muntanyes

I ara sí que el veiem: el Pic de l'Infern! Ataquem el cim!

Ja només ens queda un tros. Som-hi!

Au, vinga, amunt!

Hem fet el cim! Som al Pic de l'Infern (2870m)

Tot un espectacle muntanyenc. Al darrere, el Bastiments.

I més enrere, el Canigó.

I aquella grandiosa muntanya de l'esquerra és el Puigmal

Després d'haver-nos quedat una bona estona veient muntanyes embadalits, tornem a baixar

I mica en mica tornarem al cotxe. Abans, però, veiem el pas d'una colla d'isards, coneguts com "els senyors dels cims", força difícils de fotografiar. Seguirem gaudint...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada