A tocar de la Vall de Boí s'alça un espai muntanyenc de la serralada dels Pirineus anomenat Gelada. Nosaltres hi hem anat per assolir el cim d'aquest espai natural: el Cap de Gelada, una muntanya de 2449m des d'on s'haurien de veure grans panoràmiques dels cims més alts dels Pirineus, com l'Aneto, la cresta dels Besiberris o, fins i tot, la Pica d'Estats. Res d'això hem pogut veure, doncs les condicions climatològiques aquest cop ens han estat desfavorables, amb pluja i boira persistents. Tot i així, contents d'haver assolit una difícil muntanya pel fort desnivell (1150m). Sempre positius...
 |
| Una ruta per l'espai natural pirinenc anomenat Gelada |
Anem cap a Lleida i pugem cap al nord per la inacabada autovia de la Ribagorça i per la carretera de Vielha i, passat el Pont de Suert, ens desviem cap al petit poble de Senet
 |
| Som al petit poble de Senet. Aquí deixarem el cotxe. |
 |
| Travessem aquest bonic poble de muntanya, situat a 1300m d'altitud |
 |
| I el deixem enrere... |
 |
| De moment no plou |
 |
| Però amenaça de fer-ho... |
 |
| Gaudim mentre puguem! |
 |
| Aquests boscos són preciosos |
 |
| Un abeurador pel bestiar |
 |
| Hi ha tanta boira que no veiem ni una muntanya |
 |
| Tot i que sabem que n'està ple, ja que som als Pirineus |
 |
| La pregunta era...ens lliurarem de la pluja? |
 |
| La caseta forestal d'Artigalonga seria un bon refugi |
 |
| Però bé...seguim avançant |
 |
| Aquí hi ha una altra cabana, anomenada Castessillo |
 |
| Però millor que seguim pujant |
 |
| Comença a ploure! Era massa bonic... |
 |
| Acabarem ben remulladets... |
 |
| La sort és que no patirem cap tempesta forta |
 |
| Som al Port de Gelada (2070m). Ja portem gairebé 800m d'ascensió. |
 |
| I ens queda la part més difícil, una pujada ben vertical. |
 |
| I a sobres no deixa de ploure en cap moment |
 |
| Ascendim entre aquests avets impassibles |
 |
| Au, vinga, amunt! |
 |
| De vegades només plovisqueja, però a estones plou amb més intensitat |
 |
| I aquesta boira espessa que no ens deixa veure cap de les meravelles que ens envolten... |
 |
| Entre la boira s'endevina el nostre objectiu. Ataquem el cim! |
 |
| El Cap de Gelada! El tenim a tocar... |
 |
| Pensava que t'havies perdut, que no et veia! Som-hi! |
 |
| Hem fet el cim! Som al Cap de Gelada (2449m) |
 |
| Mirem on mirem, la resta del món ha desaparegut |
 |
| Però el que no deixem que desaparegui és el nostre somriure |
 |
| Grans vistes de muntanyes de més de 3000m que ens les haurem d'imaginar |
 |
| Au, vinga, baixem d'aquí que no fa més que caure aigua del cel |
 |
| La cabana del Castessillo ens ha servit per eixugar-nos una mica i menjar-nos l'entrepà |
 |
| I, amb la vista de Senet, ens acomiadem després d'un plujós i emboirat dia als Pirineus. Per cert, i malgrat tot... Benvinguda pluja! |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada