La Pica d'Estats, el Pic de Sotllo i altres 3000's

I ara, la gran aventura. Fa un temps ens vam proposar un objectiu: pujar el Pic de Sotllo (3073m), amb la qual cosa tindríem un altre 3000 assolit, després de la Pica d'Estats i la Punta Alta. Però el cim més alt de Catalunya, la Pica d'Estats (3143m), estava tan proper que vam decidir tornar-lo a pujar. I, ja que el Pic Verdaguer (3129m) es troba tan a prop de la Pica, també l'havíem de conquerir. I, ja de passada, dos 3000's occitans-francesos que es troben a les rodalies: el Montcalm (3078m) i el Cap de la Coma de Riufred (3040m). Al final, en una maratoniana jornada, el 21 d'agost de 2019 vam conquerir cinc muntanyes que s'eleven més enllà dels 3000 metres d'altitud. Abans, però, vam carregar amb la tenda fins l'estany d'Estats (2464m), on vam passar la nit. Era tot un repte... i l'objectiu es va assolir. Vam acabar esgotats, però molt contents.

Passejant pel sostre de Catalunya

Agafem l'autovia de Lleida i sortim a Tàrrega, des d'on tirem cap a Balaguer, Tremp, Sort i arribem a Àreu, on agafem una llarga pista forestal en mal estat que ens porta a l'aparcament de la Molinassa, proper al refugi de Vallferrera, on dormirem la primera nit.

19 d'agost

Després de moltes hores de carretera i una pista forestal de 10km plena de pedres i forats, finalment hem arribat a l'aparcament de la Molinassa. 

Motxilla a l'esquena, amb tenda inclosa 

Ben carregadets pugem cap al refugi 

El refugi de Vallferrera, on passarem la primera nit. 

Ja hi som. El refugi de Vallferrera es troba a 1940m i és un bon punt d'inici d'aquesta gran aventura. 

Des del refugi podem contemplar muntanyes per tot arreu. Aquell és el Pic de Gerri (2860m). 

S'està fent de nit i vol ploure. Millor anem a dormir... 

20 d'agost

Ha estat tota la nit plovent i pel matí segueix. Plou molt i ens esperarem a que ho deixi de fer, perquè només hem d'anar a l'estany d'Estats a plantar la tenda...500 metres més amunt del refugi.

Per fi!! A les dues de la tarda ha deixat de ploure, hem agafat les motxilles i hem sortit del refugi. Encara tenim moltes hores de llum i la ruta d'avui no és massa llarga. Pugem cap a l'estany d'Estats a plantar la tenda.

Anem pujant i les vistes s'obren. I el cel també.... 

Encara força emboirat i tot ben remullat, però ja no tornaria a ploure més en tota l'aventura. 

Feliços de poder sortir ja del refugi, que semblàvem animals engabiats! 

La motxilla pesa uns 14kg 

Grimpar, desgrimpar... Serà la tònica durant tres dies... 

És fantàstic ser aquí 

Els núvols queden a baix i tenim un bon sol 

Una altra grimpadeta... 

Ei! Mira endavant!

Seguim... Ens barregem amb la natura 

Què és això? Una cadena per baixar?  Sembla una gimcana...

Au! Vinga doncs! Agafa't fort de la cadena i avall! 

Això mateix! Cap problema 

Ja podem seguir... 

Aquí ens han posat un pont 

Què bonic 

Passa el riu, passa'l! 

Allà al darrere el Pic de Norís (2828m) 

I allà al davant... Ep! El Pic de Sotllo! La nostra raó de ser aquí! 

Encara queda molt per conquerir-lo, per això... De fet, no ho farem fins demà. 

I vinga passar rius... 

Embadalit 

La ruta és lenta i farragosa 

I no fem més que grimpar... 

Ei! Has trobat una amiga? 

Au! Deixa-la que em sembla que no vol venir... 

Tota aquesta vall anomenada Plans de Sotllo és del tot relaxant

Però l'hem de deixar i pujar cap a l'estany de Sotllo...pel pedregar i per l'aigua 

L'estany de Sotllo (2354m). Allà dalt, muntanyes que assolirem demà: a l'esquerra el Sotllo i al mig el Pic Verdaguer i la Pica d'Estats. 

La Pica d'Estats és inconfusible. És una muntanya triple. Al mig, la Pica d'Estats (3143m), a la seva esquerra, el Pic Verdaguer (3129m), i a la seva dreta, la Punta de Gabarró (3115m). Són les tres muntanyes més altes de Catalunya.

Uns taulons per passar zones molt humides. Un detall...  

L'estany de Sotllo, la Pica... És per somriure 

Ara, però, toca travessar més rius... 

Deixem enrere l'estany de Sotllo, que nosaltres volem acampar al de més amunt. 

D'aigua no ens falta...

Sí, sí, ho sé...hem de tornar a travessar el riu...

L'estany d'Estats (2464m) Ja hi som! A la vora d'aquest llac acamparem 

Acamparem a l'altra banda, on ja veiem la tartera que haurem de fer demà. 

L'estany, la Pica, la tartera, el Sotllo... 

I la tenda. Aquí hem muntat el nostre campament 

Treure el nas de la tenda i veure el sostre de Catalunya no té preu 

Aquí dormirem relaxats... 

Això sí...fa un fred que pela 

Bucòlic... 

Què petita és la tenda en la immensitat de tot el que ens rodeja... 

Una última mirada a la Pica d'Estats. Demà ens espera... 

Au, vinga! Apaga el llum! Bona nit!

21 d'agost

Bon dia, Pica! Bon dia, Sotllo! Venim a visitar-vos! Hem amagat la tenda, els sacs de dormir, i tot el que no necessitàvem a sota d'unes pedres, ja que aquesta nit tornarem a dormir aquí. Ara anirem més lleugers de pes..

Ja comencem a travessar rius?

Bé...aquí no hi ha pas aigua. El que hi ha és una tartera que fa fredor. 

No és de les tarteres més relliscoses que hem fet, però sí de les que més costa. Són 400 metres de desnivell els que separen l'estany d'Estats del Port de Sotllo. 

En plena tartera...

Au, vinga! Que no fa gràcia... 

L'estany d'Estats (on hem dormit i tenim la tenda amagada) comença a fer-se petit

Salvar 400 metres de desnivell de cop no és cap broma eh? 

Amunt, amunt! 

Això fa pujada, eh? 

El Port de Sotllo (2874m). Ja tenim la tartera feta. Bé...la que puja fins aquí, clar...

Perquè nosaltres volem fer el Sotllo, i el Sotllo també té la seva tartera particular... 

Això és el regne de les pedres! 

Vinga! Amunt! 

Mira! El cim del Sotllo comença a endevinar-se! Vinga, doncs! Ataquem el cim!

Mirant enrere, la Pica d'Estats. 

Però nosaltres ara estem pujant el Sotllo. Tartera fins l'infinit? 

Aquell isard no sembla massa preocupat... 

Sí...ho veus bé. S'ha acabat la tartera i comença una llarga grimpada fins el cim. 

Em sembla que no hi ha una altra manera de pujar-hi... 

Veus per on és? Au, vinga! Cap amunt segur! 

Hem fet el cim! Som al Pic de Sotllo! Fixa't allà a l'esquerra, el Comapedrosa (2942m), sostre d'Andorra, que vam pujar el mes passat!

 Després de 3/4 d'hora grimpant hem aconseguit el nostre primer objectiu! El primer 3000 del dia.

El Pic de Sotllo té una altitud de 3073 metres i unes vistes espectaculars. 

Som al cim del Sotllo... Ser aquí dalt és absolutament impressionant 

Allà baix un altre vell conegut: lo Calbo. Això és increïble. 

La cresta del Sotllo per continuar. Nosaltres en tenim prou en arribar aquí i baixar... 

La Pica d'Estats i el Pic Verdaguer. I, al darrere, el Montcalm. Cap allà anirem ara...a pujar-los tots tres. 

I, des d'aquí , albirem el Pico de Aneto (3404m), el sostre dels Pirineus.

Au, vinga! Baixem d'aquí que tenim més muntanyes per pujar! 

En mitja horeta haurem desgrimpat tota la grimpada 

I ara ens queda baixar la tartera del Sotllo. La pluja d'ahir  va caure aquí en forma de neu. 

Gran gelera baixant del Sotllo

La propera vegada agafarem l'ascensor...  

Aquesta és la vista del Sotllo. La vista del que acabem de fer. No ens ho podem creure... 

Vinga! Que hem de tornar a pujar que no hem acabat. 

Més geleres 

Seguim pujant... 

Allà dalt hi ha el Port de Riufred. Ara mateix som a França, en terres occitanes. 

Allò d'allà dalt és la Pica d'Estats. La tenim ben a prop! 

Som al port de Riufred (2983m). Hem tornat a fer una bona ascensió! 

Des del port de Riufred es pot anar cap al nord, per pujar el Montcalm, i cap al sud, per pujar la Pica d'Estats. 

Nosaltres anem cap al nord que volem fer el Montcalm primer. Vinga! Ataquem el cim! 

Hem fet el cim! Som al Montcalm (3078m). Un cim occità-francès. 

És el nostre segon 3000 del dia. Allà al darrere, la Pica d'Estats. 

Haurem de baixar i pujar... Al mig de la imatge l'amic Sotllo.

Hem baixat...i hem fet un d'aquells cims fantasmes que tenen més de 10 metres de prominència i, per tant, és un 3000 amb tot el seu dret: el Cap de la Coma de Riufred (3040m). És el nostre tercer 3000 d'avui! 

El Cap de la Coma de Riufred també és un 3000 occità-francès. Al fons, la pica d'Estats. 

Som-hi! Que només ens queden dos! Aquí els veiem tots dos. A l'esquerra, la Pica d'Estats. A la dreta, el Pic Verdaguer.

I nosaltres, pel mig. Pujarem el Verdaguer, baixarem, i pujarem la Pica. 

Som a la intersecció. Aquell d'allà al darrere és el Verdaguer. Ataquem el cim! 

Hem fet el cim! Som al Pic Verdaguer (3129m), la segona muntanya més alta de Catalunya! Què has vist? Ah, sí! Els estanys de Sotllo i d'Estats (on hem dormit avui).

I aquella imponent muntanya d'allà al darrere és, ni més ni menys, que la Pica d'Estats. 

I, cap a l'altra banda, el difícil Pic de Sotllo, conquerit aquest matí.

És el nostre quart 3000 del dia. És fabulós això... Baixem i fem-ne un altre... 

Ara! Això és el que ens queda. Unes quantes grimpades més i assolirem aquesta muntanya: la Pica d'Estats. Vinga, som-hi! Ataquem el cim!

Hem fet el cim! Després d'una estona grimpant ho hem aconseguit. Som a la Pica d'Estats (3143m), el sostre de Catalunya. 

És la segona vegada que pugem aquí però l'emoció és igual que la primera. No es pot anar més amunt sense sortir de Catalunya. Som a dalt de tot del país!!! 

Una bona gentada al cim. Pujar aquí dalt és l'objectiu de molts muntanyencs. Això és inoblidable 

És el nostre cinquè 3000 d'avui. Hem arrodonit una jornada espectacular per la teulada de Catalunya. Ens vam proposar un repte i l'hem assolit. La satisfacció és màxima!

El Pico de Aneto, el cim dels Pirineus, sembla saludar-nos. Aquí baix, el Pic de Sotllo, el primer 3000 que pujàvem avui al matí. 

La sensació de ser aquí dalt no es pot explicar amb paraules

Totes les muntanyes que veiem són més baixes. Som a dalt de tot. Embadalits estem. Però haurem de baixar... 

Ja hem baixat de la Pica. Tornem a ser al Port de Riufred (2983m). Són les tres de la tarda i és hora de dinar.

Havent dinat continuem la baixada cap a la Cometa d'Estats 

Desgrimpant tot el que hem grimpat...

Tornem a ser al port de Sotllo (2874m). Ara toca baixar aquells 400 metres de tartera fins l'estany...

Vinga! Avall! 

Un paracaigudes no aniria malament... 

Però haurem de baixar paset a paset i procurar no relliscar gaire... 

Bé...ja hem fet la tartera. Ara recuperarem la tenda, la tornarem a muntar, i dormirem, que el dia ha estat intens. 

Vols anar a dormir ja? 

Doncs sí, amb la feina feta dormirem feliços a la vora de l'estany d'Estats (2464m). Bona nit!

22 d'agost

Bon dia! Pleguem la tenda, els sacs, les esterilles, fem la motxilla... i cap avall! 

Deixem l'estany d'Estats amb un sol radiant 

Quines meravelles! 

Mira! La sirena, el llac... i la gran muntanya. Oi que és bonic? 

I això...bé...això és un atac d'eufòria en plena baixada veient com tots els plans han sortit a la perfecció. 

L'estany de Sotllo. Seguim baixant... 

L'estany de Sotllo (2354m) amb l'ultima vista de la Pica d'Estats. Fins sempre, gran muntanya!

Tornem a trobar-nos amb la cadena. Aquest cop hem de pujar. 

I així, de mica en mica, anem arribant a l'aparcament de la Molinassa on tenim el cotxe i emprendrem el llarg camí de tornada a casa. I ho farem molt contents després d'aconseguir tot el que ens havíem proposat amb cinc 3000's conquerits en una sola jornada.