De la Collada Fonda al Costabona

Avui hem pujat el Costabona. Aquesta és una muntanya del Pirineu molt popular, pel fet que és el primer cim de més de 2000 metres que trobem venint des del mar. Això, tenint en compte la seva altitud (2465m), el converteix en un mirador formidable on es veu des del mar fins a Núria. Això, és clar, si no ens visita la boira com ens ha passat a nosaltres... Sigui com sigui, ha estat un gran dia pirinenc per fer un cim on la frontera passa pel mig, ja que el Costabona el comparteixen les comarques del Vallespir i el Ripollès.

La ruta curta però vertical que ens ha portat al Costabona

Prenem l'autovia de Ripoll, tirem cap a Camprodon, ens desviem cap a Molló, seguim cap a Espinavell, i agafem la pista forestal que porta a Setcases, per quedar-nos a mig camí, a la Collada Fonda.

Som a la Collada Fonda. Deixem el cotxe aquí i amunt! 

Ja veiem el nostre objectiu: el Costabona. 

Encara no ha vingut la boira i podem albirar els volcans de la Garrotxa 

Allí a l'esquerra dues muntanyes que ja hem pujat: el Bassegoda i el Montfalgars. 

El Costabona. Som-hi! 

L'ascensió per conquistar-lo és curta, però puja de valent...

A l'oest veiem la part oriental de l'"Olla de Núria", amb el cim de Les Borregues al mig i el Gra de Fajol a la dreta.

Cavalls, vaques i el cim de les Borregues de fons. Tot molt animal... 

La Collada Fonda va quedant avall. Al fons veiem les serres de Milany, Sta. Magdalena, Bellmunt i Puigsacalm.

Mirant a l'est albirem la serra de l'Albera i el Massís de les Salines, a l'Empordà (esquerra), i el Bassegoda, el Montfalgars i el Comanegra (al mig). Totes aquestes les hem conquistat ja. Si és que no parem mai eh?

Au, vinga! Seguim! 

Una bona pujadeta. Amuuunt! 

Fas una foto? Doncs em sembla que comencem a no veure'ns ni la punta del nas... 

El Costabona sembla que s'estigui esborrant. Espera que ja venim! 

Ens persegueix un núvol 

I ens ha agafat... 

Bé.. allà es veu...s'hauria de veure... En fi... tan se val 

Això ens passa per pujar on estan els núvols 

Seiem? Aquell d'allà és el Costabona. Vinga! Aixequem-nos i ataquem el cim! 

Les Borregues, el Gra de Fajol i el Pic de l'Infern, tres dels cims que envolten la vall de Núria. 

Arribem! Aquest és d'aquells cims populars on no hi falta mai la gent.

Hem fet el cim! Som al Costabona, a 2465m. Cap a França sembla que no hi ha tanta boira. 

Bé... també n'hi ha, també... 

Nosaltres a dalt, i els núvols a baix. Aquí al darrere, entre núvols, l'espectacular massís del Canigó. 

I a l'oest... el no res. On és la resta del món? 

Mirant cap a França encara es veu alguna cosa. Per allà a l'esquerra veiem el Carlit.

Realment les vistes són precioses. 

El Canigó. Hi és, eh? Prometo que a sota els núvols hi és. Bufem una mica?

Au, vinga! Baixarem per allí al darrere si veiem on posem els peus. 

S'obre una clariana i aprofito per fer una gran foto. Les Borregues, el Gra de Fajol i el Bastiments, que l'hem de fer algun dia. Al darrere d'aquestes muntanyes, la bonica vall de Núria. 

Un pal fronterer. Tota l'estona anem canviant d'estat, ja que la ruta passa per la frontera. 

La foto-vaques no podia faltar. 

I acabem amb una salutació a un amic que ens hem trobat. Adéu!