dissabte, 12 de maig del 2018

Del Coll de Jau al Tuc Dormidor

Avui hem anat ben al nord, i hem pujat el cim més septentrional fins al moment: el Tuc Dormidor, una muntanya de 1843 metres d'altitud compartida entre la Catalunya del Nord i Occitània. De fet, nosaltres hem anat resseguint en tot moment el límit on acaba Catalunya i comença Occitània, tot dins de l'estat francès. Per fer-ho hem arribat al Coll de Jau després d'unes hores de carretera. Quan arribàvem ja vèiem l'espectacle que ens esperava: blanques muntanyes en ple mes de maig. Al costat teníem el Roc de Madres (2469m) ben blanc. Tambés albiràvem el Carlit (2921m), o el Canigó (2784m), tots ben nevats.

Una ruta catalano-occitana


Anem cap a Manresa, Berga, túnel del Cadí, Puigcerdà... i passem a la Catalunya Nord on ens dirigim cap a Prada de Conflent, ens desviem cap a Mosset i enfilem amunt cap al Coll de Jau


Hem arribat al Coll de Jau. Au! Preparem-nos i som-hi!

Pujarem per allà 

Aquí hi havia hagut l'estació d'esquí més petita d'Europa, abandonada l'any 2000

Benvingut al País Català. Som al límit septentrional de Catalunya. Aquí comença Occitània.

Com ho veus? Pugem? 

Seguirem aquest filat. No té pèrdua. 

El cotxe comença a quedar petit. Al darrere ja treu el nas el Roc de Madres. 

Les muntanyes de l'Olla de Núria també ben blanques

Espera'm! Ja pujo ja! 

Anem pujant i el Roc de Madres cada cop es veu millor 

I el Puig de Gallinàs, a prop del Santuari de Núria, també 

El Roc de Madres té 2469m. És força nevat per l'època. Tot un espectacle.

Cap al sud-oest treu el nas el gran Pic de Carlit. Aquest sí... ben blanc 

Fa pujada, eh? 

El Carlit cada cop més espectacular 

Com ho veus? Plourà? Nevarà? 

Les muntanyes fresques i regalades del Canigó es veuen ben blanques 

Mirant al nord veiem les muntanyes d'Occitània

El centre-esquerra d'aquesta imatge veiem com s'alça fins als núvols el Pic de Carlit 

Com més pugem, més espectacular és la propera serra de Madres 

Com va això? Seguim pujant? 

Mira-te'l! El Tuc Dormidor, el nostre objectiu d'avui. Vinga! Ataquem el cim! 

Què hi ha? Aigua? Doncs a fer saltets... 

Ja he passat. Està ben negat 

Fent equilibris... No vols acabar xopada, eh?

Au, vinga! Que ja arribem!

Tenim el cim a tocar. Som-hi! 

Hem fet el cim! Som al Tuc Dormidor, a 1843m. I se'ns ha posat a ploure! 

I s'ha aixecat una bona ventada, i ben freda. Fantàstica rebuda! Al darrere i fins on es perd la vista, el Llenguadoc.   

Som a sobre els núvols... però també en tenim a sobre... i estan descarregant sobre nosaltres! 

El Puig de Gallinàs, el Noufonts... i altres muntanyes de l'Olla de Núria, ben nevadetes. I nosaltres ben remulladets! 

Au! Vinga! Tu fes-me la foto que jo m'hi poso bé encara que em mulli. Al darrere, la serra de Madres 

I el Carlit. Plou? Doncs a mal temps bona cara 

Vinga! Baixem d'aquesta muntanya que ja ens hem mullat prou. Amb una última imatge del gradiós Pic de Carlit ens acomiadem per avui que hem de baixar corrent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada