Aquest cop hem anat al Moianès, una comarca que va ser creada el 2015 i va suposar la 42a comarca de Catalunya. Aquí, a la vora del bonic poble de l'Estany, s'enfila un turó anomenat Puig de la Caritat, de 1010m d'altitud, que representa un gran mirador on es poden contemplar bones panoràmiques dels Pirineus, del Cadí, de Montserrat o del Montseny. Aquest entrada del blog l'he fet el 27 de desembre, i la muntanya la vam pujar el 18 de desembre. Entremig, el 24 de desembre, vigília de Nadal, ens va deixar la nostra mare i àvia, després de 97 anys donant amor a tothom. Ella era molt aficionada a aquest blog i volem dedicar-li aquesta muntanya, que segur que se'l mirarà des del cel. Adeu mama, adeu àvia, va per tu!
 |
Una ruta per la nova comarca del Moianès |
Agafem l'Eix Transversal i sortim per l'Estany, on aparquem
 |
Som a l'Estany, un bonic poble del Moianès |
 |
Abans de sortir del poble contemplem el monestir de Santa Maria de l'Estany |
 |
Aquest monestir va ser construït el segle XII |
 |
Nosaltres sortim del poble que hem vingut a pujar muntanyes |
 |
Aprofitem una clariana per albirar el Puigmal |
 |
Avui farà un dia esplèndid |
 |
I serà un dia plàcid entre boscos |
 |
L'entorn només ens fa somriure |
 |
Els colors de la tardor, a punt d'entrar a l'hivern |
 |
Allà s'endevina una construcció. És l'església de Sant Feliu de Terrassola. |
 |
Au, seguim! |
 |
Ara hem arribat a un salt d'aigua i un gorg, però només cauen unes gotetes per aquella paret, i el gorg, ben eixut. Aquella era la casa d'un moliner. |
 |
I això havia de ser un riuet que venia del gorg |
 |
Abans hom devia banyar-se, aquí. Aquesta sequera és terrible... |
 |
I ara hem arribat a un riuet que haurem de creuar |
 |
Vinga, que d'aigua no n'hi ha gaire |
 |
Ja ho tenim, sembla que haguem creuat el Mississipí |
 |
Ens endinsem entre boscos |
 |
Sembla que anem arribant |
 |
Efectivament, allà dalt hi ha el Puig de la Caritat. Ataquem el cim! |
 |
Hem fet el cim! Som al Puig de la Caritat, a 1010m |
 |
El Puigmal, el Carlit, el Balandrau...grans vistes de grans muntanyes |
 |
El Montseny, Montserrat... |
 |
Aquesta bona gent del Moianès té un bon mirador aquí dalt |
 |
Muntanyes més properes com el Puigsacalm i el Bellmunt |
 |
I, és clar, Montserrat, la que més agradava a la nostra mare/àvia. Aquest és el nostre petit homenatge. |
 |
I tornem a arribar a l'Estany. La mama/àvia ens veu des del cel i segur que ha exclamat: Molt bé! I s'ha posat a aplaudir. Et trobarem a faltar. |