Avui hem tornat a la Catalunya Nord. Hem anat a Odelló, un petit poble de la comarca del Capcir, per pujar el Roc de Madres, una gran muntanya de la comarca del Conflent. La serra de Madres és un massís immens de la cara nord dels Pirineus culminat pel Roc de Madres (Pic de Madrès en francès), que s'eleva a 2469m. Tot i ser octubre feia un fred hivernal, trobant-nos, fins i tot, amb la sorpresa de la neu que havia caigut dos dies abans. Un paisatge ben verd esquitxat de zones blanques amb un vent gèlid, però un sol esplèndid. Un còctel per gaudir de la natura en una ruta exigent de 16km i gairebé 1000 metres de desnivell. Esgotats però molt contents.
 |
| Del Capcir al Conflent, 1000 metres més amunt |
Anem fins a Puigcerdà, travessem la frontera, passem per Montlluís i, després de Formiguera, prenem una petita carretera fins a Odelló.
 |
| Som a Odelló, al Capcir, i ja fa fred... |
 |
| Comencem a pujar sobre la vall del Capcir |
 |
| Tot és molt verd. Fa fred? |
 |
| No ens estranya que al Capcir l'anomenin la "petita Sibèria" |
 |
| Un pont sobre el rec del Roc Marí |
 |
| Molt bufó |
 |
| Seguim entre boscos |
 |
| I ben verds! |
 |
| I anem pujant |
 |
| Aquella muntanya punxeguda és el Puig Peric. Algun dia la pujarem... |
 |
| Avui hem vingut a fer una altra |
 |
| El Carlit, el cim de la Catalunya Nord que vam conquerir fa dos mesos |
 |
| Seguim pel prat |
 |
| A l'esquerra, el Carlit. A la dreta, el Puig Peric. |
 |
| El petit refugi Oller |
 |
| Espectacular imatge de la vall del Capcir, el pantà de Puigbalador i el Carlit |
 |
| El refugi Oller es troba a 1830m |
 |
| La vall del Capcir, "la petita Sibèria", és un regal per la vista |
 |
| Nosaltres hem de seguir pujant |
 |
| I ben abrigadets |
 |
| Aquí dalt només ens sentim a nosaltres |
 |
| Pugem més i... neu! Ens trobem amb les restes de la nevada de fa dos dies. |
 |
| És una alegria ser aquí dalt, malgrat el fred. |
 |
| Anem pujant i el terreny es torna ben blanquinós mentre veiem l'objectiu al fons. Ataquem el cim! |
 |
| Estàs esquiant? |
 |
| Imatge hivernal a començaments d'octubre |
 |
| Els boscos han quedat enrere i anem cap amunt |
 |
| Un fort vent gèlid ens visita poc abans de fer el cim |
 |
| A punt de fer el cim |
 |
| Hem fet el cim! Som al Roc de Madres, a 2469m |
 |
| Devem estar a uns dos graus, però un vent gelat ens dóna una sensació de 5 sota zero |
 |
| Però amb un dia esplèndid |
 |
| La terra emblanquinada, el Puig Peric i el Carlit al fons, i un bon somriure. |
 |
| El Puigmal i altres pirineus del Ripollès ens contemplen a la llunyania |
 |
| Ha costat, però hem assolit el Roc de Madres, una bona muntanya. |
 |
| Pel sud-est treu el nas tot un símbol català: el Canigó. |
 |
| Allà a la dreta, el Tuc Dormidor, una muntanya que ja vam fer fa temps. I baixarem d'aquí abans que ens quedem glaçats. Fins aviat! |