Entre les comarques tarragonines de l'Alt Camp i la Conca de Barberà s'aixeca una serra anomenada Miramar. Nosaltres hi hem anat per pujar el punt més alt d'aquesta serra: el Tossal Gros (867m). Hem aparcat el cotxe a Prenafeta, un petit poble que pertany a l'ajuntament de Montblanc, la monumental capital de la Conca de Barberà. Ha estat una ruta força variada. Malgrat la baixa altitud, no ha estat fàcil. Per acabar de fer el cim hem hagut de grimpar, ja que es tracta d'una muntanya força rocosa. Hem tingut un esplèndid dia de començaments de primavera.
 |
Una ruta pel camp de Tarragona |
Agafem l'autopista de Lleida i sortim per Montblanc, des d'on ens dirigim a Prenafeta, on deixem el cotxe.
 |
Hem aparcat al petit poble de Prenafeta |
 |
Som-hi! |
 |
Per dalt, per suposat... |
 |
Bonics boscos |
 |
Anirem per un camí i tornarem per un altre |
 |
Quina pau que hi ha aquí |
 |
És que estem ben sols, eh? |
 |
Deixem el corriol i entrem a una pista ampla |
 |
Aquella roca d'allà sembla el cap d'una persona! |
 |
I allà dalt veiem el cim d'avui. Bona pujada ens espera! |
 |
La serra de Miramar, amb el Tossal Gros. Ataquem el cim! |
 |
Vinga, amunt! |
 |
Haurem de pujar per aquí... |
 |
És ben rocosa aquesta serra |
 |
Ho veus clar? |
 |
Això mateix.... A grimpar una miqueta! |
 |
Aquella ciutat del fons és Montblanc |
 |
Ei! Puges aquí? |
 |
Vinga! Que només ens queda pujar això i ja ho tindrem |
 |
Hem fet el cim! Som al Tossal Gros, a 867m |
 |
L'espectacular Montblanc als nostres peus |
 |
I tot el camp de Tarragona |
 |
És fantàstic ser aquí dalt |
 |
Però haurem de baixar |
 |
I tornar a endinsar-nos en aquests preciosos boscos |
 |
Ja tenim calor i tot! |
 |
En el camí de baixada ens trobem amb el castell de Prenafeta |
 |
Bé...el que en queda |
 |
L'entrada al castell? |
 |
Au, baixem que hem d'acabar |
 |
I entre aquests dolços boscos anem arribant al cotxe. Fins la propera! |