I ara que ha arribat l'hivern hem marxat cap al sud, a la comarca del Baix Camp, per fer dos cims. El primer, un petit però simbòlic turó de 152m anomenat el Torn, situat al costat de la platja del mateix nom, vora l'Hospitalet de l'Infant. Hem aparcat a la central tèrmica de la Plana del Vent, molt a prop de la central nuclear de Vandellòs, i l'hem pujat sense gaire esforç. Des d'allí, amb una una llarga ruta de gairebé 18 km, hem acabat pujant el Molló Puntaire, una pedregosa muntanya de 727m a la que hem arribat després de caminar molta estona per un espectacular corriol que recórrer la part de dintre de tot el barranc de Llèria. Tot el dia rodejats de rocoses parets verticals, on no ha faltat la visita d'un fort mestral que bufava de valent. Una llarga i magnífica jornada de muntanya.
 |
Una ruta entre muntanyes pel barranc de Llèria |
t
 |
Aparquem a la central tèrmica de la Plana del Vent i ja veiem el Torn, el nostre primer objectiu. |
 |
Una mica d'asfalt i de torres elèctriques per acostar-nos |
 |
Deixem l'asfalt i anem per feina... |
 |
Aquella muntanya és el Torn. Som-hi! |
 |
Preciosa imatge de la Mediterrània. Som a la Costa Daurada i el color d'aquesta fotografia sembla corroborar-ho. |
 |
Una vista del reactor nuclear de Vandellòs II. La central de Vandellòs I està tancada i en procés de desmantellament. |
 |
Fa gràcia? Apa, seguim! |
 |
Mira! El Torn! Ataquem el cim! |
 |
Abans, però, una vista de la platja del Torn en plena pujada. |
 |
Hem fet el cim! No riguis, que ja sabem que no ha costat gaire |
 |
Som al Torn, a la impressionant altitud de... 152m |
 |
Una bona panoràmica de la costa Daurada |
 |
Aquest turó es veu des de tota aquesta costa del Baix Camp |
 |
Bé... tornem la central tèrmica que hem d'anar a pujar una muntanya de debò |
 |
Passarem per sota de l'autopista i després de l'autovia, i ens allunyarem de la civilització |
 |
Vinga! Ja som al barranc de Llèria. |
 |
Ja no sentim el soroll dels cotxes de l'autopista. Això ja està millor... |
 |
Pedregoses i altes muntanyes ens contemplen |
 |
Ben relaxats |
 |
Anem caminant pel fons del barranc |
 |
Un plaer ser aquí |
 |
Panoràmiques no en tenim moltes. És el que té caminar entre aquestes parets tan altes. |
 |
Som a la font de Llèria. Un bon lloc per esmorzar. |
 |
Haurem de pujar allà dalt... |
 |
Ens espera una bona ascensió entre roques |
 |
I aquesta sembla un...elefant! |
 |
Au, vinga, seguim! Que ens entretenim amb qualsevol cosa |
 |
Allò d'allà al fons és el mar. Quina meravella! |
 |
Sí, sí...ja sé que hi ha moltes pedrotes... |
 |
Les haurem de pujar... |
 |
Sembla Montserrat... |
 |
Anem pel pedregar |
 |
Ep! Mira allà dalt! És el Molló Puntaire, el nostre objectiu. |
 |
Exacte! Aquell d'allà! |
 |
Vinga, doncs! Ataquem el cim! |
 |
Hem fet el cim! Som al Molló Puntaire, a 727m d'altitud |
 |
Després de saltar per alguna roca ho hem aconseguit. Allà al fons veiem el massís del Montsià |
 |
I allà la Mola de Genessies, que la vam pujar fa un any. Quina alegria haver arribat eh? |
 |
Quina ventada! |
 |
Allà al fons veiem l'espectacular Delta de l'Ebre |
 |
I, a la llunyania, albirem el Mont Caro, punt culminant dels Ports i de totes les comarques tarragonines |
 |
I ara, el que hem de fer és baixar d'aquesta rocallosa muntanya i emprendre el llarg camí de tornada |
 |
Totes les roques que hem pujat ara les hem de baixar |
 |
I així, de mica en mica, tornarem a recórrer tot el barranc de Llèria i acabarem arribant al cotxe després d'una maratoniana ruta de 17,5km per la comarca del Baix Camp. Fins aviat! |