De Durro a lo Corrunco

Hem tornat a l'Alta Ribagorça, concretament a Durro, un bonic poble de la Vall de Boí on encara es manté en peu l'ermita romànica de Sant Quirc de Durro, del segle XII. Des d'allí hem agafat una pista forestal i hem deixat el cotxe en plena muntanya per iniciar l'ascensió a lo Corrunco o el Corronco, una muntanya de 2543m que representa un mirador incomparable a bona part del Parc d'Aigüestortes, inclosos diversos 3000's, i també de les muntanyes aragoneses que es troben a tocar de Catalunya, entre elles l'Aneto, el cim dels Pirineus. Una curta però vertical ascensió en un dia radiant per gaudir al màxim del panorama.

La ruta per pujar a lo Corrunco

Agafem l'A2 i a lleida girem cap al nord per la Franja de Ponent fins a Pont de Suert, des d'on ens endinsem a la Vall de Boí fins a Barruera, on agafem una petita carretera fins a Durro. Des d'allà agafem una pista forestal en bon estat de 5 km fins a l'inici de la ruta.

Vinga! Deixem el cotxe a mitja muntanya i pugem. Des d'aquí ja veiem el nostre objectiu.

Aquell de d'allà dalt és lo Corrunco, també anomenat el Corronco. Som-hi!

El Parc d'Aigüestortes el tenim ben a prop. Al mig es veu el Gran Pic del Pessó (2894m)

I, parlant d'Aigüestortes, no podien faltar les grans muntanyes. A l'esquerra el Besiberri Sud (3023m) i el Comaloforno (3029m). Al centre la que vam conquistar el mes passat: la Punta Alta de Comalesbienes (3014m).

La Pica Cerví de Durro (2655m), més enllà de lo Corrunco. Al darrere hi ha l'estació d'esquí de Boí-Taüll.

Au, va! Deixem de mirar muntanyes i pugem, que ens encantem!

Sí, sí.. Lo Corrunco... El veurem tot el dia. No hi ha cap camí, però no ens cal. Només ens cal no perdre'l de vista.

Mirant enrere. El cotxe, Aigüestortes, els 3000's. Tot és una meravella!

I fins i tot mirant a baix trobem meravelles. Que has trobat? Un súper bolet?

Vinga, vinga. Amuuunt!

No cal dir que ha pagat la pena el llarg viatge per veure això

Lo Corrunco es va fent gran

Pel mig del camp i amb la vista posada al nostre objectiu. No ens perdrem, no...

Arribem a la cresta i podem veure l'oest. El de l'esquerra és el massís del Turbón (2492m) i el de la dreta el massís de Cotiella (2912m), tots dos en terres aragoneses.

Seguim pujant i les vistes s'eixamplen

Aigüestortes, amb el Gran Pic del Pessó al mig.

Pugem més i albirem un altre 3000: el Tuc de Molières (3010m), la muntanya més alta de la Vall d'Aran.

Au, vinga! Que hem de pujar!

Quina pujadeta que ve, eh? Això, sí... no perdéssim pas el somriure...

I allà al darrere, el Pico Vallibierna (3067m). Es van destapant les grans muntanyes aragoneses.

Què mires? Quin espectacle, eh? Molières, Besiberri Sud, Comaloforno, Punta Alta. Estem veient quatre 3000's a la vegada.

Mira-te'l! Lo Corrunco! Què gros que està ja, eh?

Doncs au! Vinga! Ataquem el cim!

Pugem una mica més i... ja el veiem! El Pico de Aneto (3404m), la muntanya més alta dels Pirineus, treu el nas. 

Grandiós espectacle des de la cresta. D'esquerra a dreta, Cotiella, Vallibierna, Aneto, Molières.

Puja, això? Vingaaaaa!

Som-hi! Que ho tenim a tocar!

Allò és el cim. Una empenteta més i la tenim.

Hem fet el cim! Som a lo Corrunco (2543m). Al nord la Punta Alta de Comalesbienes, la que vam pujar el mes passat. Aquesta no ha costat tant, però tampoc era un passeig, eh?

Cap al sud-est veiem el Cap de Boumort (2076m), una que també vam pujar fa poc.

I, mirant al nord-oest. l'espectacular Pico de Aneto, amb un nuvolet a sobre

A l'oest el Turbón. És una delícia estar aquí dalt.

Al nord-est veiem el Gran Pic del Pessó i gran part del grandiós i formidable Parc Nacional d'Aigüestortes.

Més enllà de lo Corrunco, la crenxa de Comaportell i la Pica de Cerví (2753m)

I en aquesta panoràmica, des de l'Aneto als Besiberris, estem veient moltes de les muntanyes més altes de la serralada pirinenca. Senzillament colossal.

Amb un zoom al Pico de Aneto per contemplar-lo bé, ens acomiadem. Fins la propera!