El refugi de Malniu, a 2127 metres d'altitud, es troba molt proper a un dels llacs més bonics de Catalunya: l'estany de Malniu, situat a 2252 metres. Al refugi, situat al costat de l'estany sec, s'hi pot arribar en cotxe després d'una pista forestal de 4 kilòmetres amb força bon estat. Des d'allà hem iniciat una ascensió força vertical que ens ha portat al cim de la muntanya més alta de les comarques gironines: el Puigpedrós, de 2915 metres. Fent honor al seu nom, el Puigpedrós és una muntanya molt pedregosa on hem hagut d'utilitzar les mans per acabar-la de pujar. També és un mirador espectacular on s'albira perfectament la Pica d'Estats i l'Aneto. Muntanya en estat pur...
 |
Des del refugi, forta pujada al cim. De tornada passarem pel l'estany de Malniu. |
|
|
Agafem l'autopista de Manresa i, via túnel del Cadí, arribarem a Meranges, des d'on pujarem per una petita carretera, on els últims 4 kilòmetres estant sense asfaltar, fins el refugi de Malniu.
 |
El refugi de Malniu, on hem deixat el cotxe a 2127 metres d'altitud. |
 |
Aquest és l'estany Sec, al costat del refugi. No sabem perquè li diuen sec, però en fi... |
 |
Perquè d'aigua, n'hi ha... |
 |
Per allà al darrere haurem d'iniciar la ruta. Camins? Cap ni un... |
 |
La bella i les bèsties... |
 |
Au, vinga! Que hem de pujar. |
 |
El que deia...pel mig del prat. Ni un sol corriolet en tota la ruta. |
 |
Allò d'allà al fons és la serra del Cadí, en la seva part occidental, amb la Torreta del Cadí com a cim destacat. |
 |
Seguim pujant... |
 |
L'estany Sec comença a quedar petit. Aquesta amiga sembla que vol conversa... |
 |
Mirant enrere i... el Puigmal! Comencen a obrir-se vistes. |
 |
Uns que mengen i altres que caminen...trepitjant el menjar dels demés. |
 |
Fixa't quin espectacle! A l'esquerra, el Puigmal. A la dreta, la part oriental del Cadí, amb el Puigllançada sobresortint. |
 |
Au, vinga! Amunt! |
 |
Més gent a la que trepitjar-li el menjar! Si és que anem ben bé pel mig dels prats... |
 |
No em miris així, que tampoc n'hi ha per tant... T'ho menjaràs igual, oi? |
 |
Pugem una mica més i... aquí el tenim! El Puigpedrós. Doncs vinga! Ataquem el cim! |
 |
Ens anem acostant...i anem veient cada cop més pedres. |
 |
Quin pedregam! |
 |
Mans, peus i....aaaaamuuuunt! |
 |
En plena muntanya de pedres, altrament dit el Puigpedrós... |
 |
Va! Som-hi! |
 |
Divertit, eh? |
 |
Vés! Que ja arribem! Hi ha gent que ha matinat més...o viu més a prop... |
 |
Hem fet el cim! Som al Puigpedrós, a 2915 metres d'altitud. Al darrere, la serra del Cadí. |
 |
Per allà es veu la Tossa Plana de Lles. |
 |
L'espectacle des del cim més alt de la província de Girona és per recrear-s'hi. |
 |
A dalt de la muntanya de pedres. |
 |
I, quan mirem cap al nord-oest, sorpresa! La muntanya més alta de Catalunya s'aixeca davant nostre. La Pica d'Estats, en tot el seu esplendor. |
 |
Zoom a la Pica d'Estats. Grandiós! |
 |
Mirant cap a l'est, a la dreta el Puigmal i, a l'esquerra, el Canigó. Quina meravella! |
 |
I, si mirem a l'oest, més enllà de terres catalanes, albirem la muntanya més alta dels Pirineus: l'aragonès Aneto. Sensacional! |
 |
Au! Deixem de mirar muntanyes i baixem, que aquests nuvolots no presagien res de bo... |
 |
Arribem a l'estany de Malniu. |
 |
Ja hi som! L'estany de Malniu, a 2252 metres, és una de les coses més boniques que ens podem trobar. |
 |
Està freda l'aigua, eh? |
 |
Quina pau! |
 |
I quin relax! |
 |
La sireneta... |
 |
I aquí ho deixem per avui. Amb la visita a aquest preciós llac donem per acabada l'expedició al Puigpedrós. Fins aviat! |