Aquest cop hem anat a la comarca de l'Anoia, concretament al municipi del Bruc, per pujar una muntanya que es troba ben a prop de Montserrat: la Torre Alta de Castellferran. L'espectacular panoràmica montserratina ens ha acompanyat tota la ruta, on hem vist un megàlit de l'edat del bronze, hem pujat a la Torre Baixa de Castellferran, o Torre del Telègraf i, seguidament ens hem enfilat a la Torre Alta, una muntanya de 842 metres d'altitud que constitueix un mirador fenomenal per contemplar Montserrat, el Garraf, el Cadí, els Pirineus, i les ciutats de Manresa i Igualada. Una bonica excursió i bones vistes per gaudir.
 |
Una ruta circular a tocar de Montserrat |
|
Agafem l'autovia de Lleida, sortim com si volguéssim anar a Montserrat, i aparquem a l'hotel Bruc, a tocar de l'autovia.
 |
Començarem caminant 300 metres per la carretera, per després endinsar-nos al bosc. Ja podem veure que Montserrat ens acompanyarà tota la jornada... |
 |
Fantàstica muntanya! D'esquerra a dreta: les Agulles, els Frares Encantats i els Ecos. |
 |
Sortim de la carretera que hem vingut a caminar per la muntanya... Això és una barraca de pedra seca. |
 |
Au! Seguim el caminet... |
 |
A tocar de Montserrat... Aquí contemplem la regió de les Agulles i la zona de la Portella. |
 |
La ja tradicional foto amb la vaca... |
 |
Esplèndida panoràmica de la regió de les Agulles de Montserrat. |
 |
Per aquesta zona és on més a prop passarem del massís montserratí. |
 |
Al mig del torrent de la Diablera, trobem aquest megàlit de l’Edat del Bronze, segurament una fita funerària que assenyalava un lloc d’enterrament. |
 |
Sigui com sigui, el Megàlit de la Diablera porta aquí plantificat des de que els nostres prehistòrics avantpassats el van construir fa milers d'anys. Impressiona pensar-ho... |
 |
A prop del megàlit, la cova Tapada. |
 |
Aquí es devien refugiar els homes de les cavernes quan no caçaven ni construïen megàlits... |
 |
Apa! Continuem la ruta que ens queda un tros... |
 |
Anem deixant Montserrat enrere... |
 |
Però de tant en tant ens girem a contemplar-la... A l'esquerra veiem la Roca Foradada i la Cadireta. |
 |
Un mirador al coll de Can Maçana. El dia no és gaire clar, però podríem albirar els Pirineus. |
 |
I allà la tenim! Aquella muntanya és la Torre Alta de Castellferran, el nostre objectiu d'avui. Vinga! Som-hi! |
 |
Ens aturem per beure aigua, mirar enrere...i contemplar la vista. Definitivament, Montserrat és una de les muntanyes més fabuloses que existeixen a la Terra. |
 |
Seguirem el nostre camí. Allà all fons podem veure ja l'antiga torre del Telègraf de l'època de les guerres Carlines, situada a la muntanya anomenada Torre Baixa de Castellferran. |
 |
Doncs aquí hi som ja! Hi ha una mica de confusió amb els noms d'aquests turons, però si això és Castellferran, i la Torre Alta també, a aquesta l'anomenen alguns Torre Baixa... |
 |
Uns 150 anys enrere pujaven aquí a telegrafiar. El que haguessin donat per portar el mòbil a sobre com nosaltres... |
 |
Des d'aquí hi ha una esplèndida vista del massís del Garraf. També podem veure un tros de la serra de Collserola. |
 |
Bé. Seguim...i aquí la tenim... la Torre Alta de Castellferran. Vinga doncs! Ataquem el cim! |
 |
Una bona i vertical pujada ens separa del cim. Au, vinga! Amunt! |
 |
El tenim a tocar! |
 |
Una empenteta més i l'haurem conquerit. |
 |
Hem fet el cim! Som a Castellferran, a la Torre Alta, a 842 metres d'altitud. Des d'aquí veiem la ciutat de Manresa, el Cadí i els Pirineus. |
 |
Gran mirador natural aquest cim! Mirant cap a l'est, Montserrat amb tot el seu esplendor. |
 |
Cap al sud, el massís del Garraf. |
 |
On s'acaba el Garraf, la serra de Collserola. |
 |
Cap al nord-est, veiem el Montseny i la Mola. |
 |
I, cap a l'oest, la ciutat d'Igualada. Grans panoràmiques! |
 |
Au! Baixem del cim que hem de continuar. Ara passarem per aquella carena d'allà al darrera. Sempre és màgic passar per les carenes, amb vessants a banda i banda. |
 |
Arribem a la petita població de Sant Pau de la Guàrdia. només ens queden 5 kilòmetres de baixada per acabar el dia d'avui. |
 |
Acabarem amb una última i màgica imatge de Montserrat, que sempre és un regal pels ulls. |