Avui hem marxat cap al Berguedà per pujar una muntanya dels Prepirineus anomenada Els Tossals, de 1525 metres d'altitud, situada a la serra dels Tossals, dins del terme municipal de Capolat, molt a prop de la capital de la comarca: Berga. Ha estat una agradable passejada de poc més de nou kilòmetres i sense una excessiva ascensió, amb un temps magnífic, i només enterbolida per un parell de punts del recorregut d'una dificultat especial: el Mal Pas de Runers, que separa muntanyes i té algun punt una mica aeri, tot i que no és res massa complicat, i la baixada al bosc de Vilella. Aquesta baixada sí que té aspectes complicats, és molt empinada i de mal subjecció. Nosaltres l'hem baixat asseguts en diferents punts. És evident que baixar de cul no queda molt elegant, però a la muntanya no cal mantenir gaire les formes... Al final vam acabar dinant a Ca la Nuri, un magnífic restaurant de Berga.
 |
| Una caminada per la serra dels Tossals |
Agafem l'autopista de Terrassa i Manresa i sortim a Berga, des d'on prenem la carretera de Capolat. Deixem el cotxe a l'altra banda del túnel de la Mina.
 |
| Comencem vorejant el túnel de la Mina cap a la Font Negra. Encara feia fresca. |
 |
| Bonics corriolets que conviden a caminar... |
 |
| Rodejats de vegetació que fa que acabem ben oxigenats. |
 |
| Aviat començarem a treure'ns roba. A quarts de nou...ben tapadets. |
 |
| La vegetació s'obre i comencem a veure vistes. Aquí podem veure la serra de Querol, al massis del Port del Comte. |
 |
| I allà al fons el Vulturó o Puig de la Canal Baridana, la muntanya més alta de la serra del Cadí. |
 |
| Arribem a una pista emporlanada de la que ens en sortirem per pujar al santuari dels Tossals, situat a sobre la muntanya que es veu a la foto. |
 |
| Una imatge més propera del cim on està situat el santuari. |
 |
| Continuem per aquest corriol. Haurem de salvar tots els obstacles que ens trobem. Cap problema...caminem, grimpem, saltem... |
 |
| Arribem al santuari dels Tossals, ara ja en estat ruïnós. |
 |
| Una campana amb una estelada... El dia que aconseguim ser lliures podem pujar aquí a tocar la campana. Ho hem provat i sona bé... |
 |
| Construït al segle XVII, el santuari dels Tossals es troba ja abandonat. Es conserva una talla de fusta de la Mare de Déu dels Tossals a l'església de Capolat. |
 |
| Una bonica imatge de Montserrat des d'un forat del santuari. |
 |
| Bé... Seguim caminant que encara queda un tros... |
 |
| Un mirador natural per observar el panorama. |
 |
| El mirador és un bon lloc per menjar-se un entrepà tot veient Montserrat. |
 |
| Magnífica panoràmica de Montserrat i la Mola de Sant Llorenç de Munt. A baix, el petit poble de Capolat. |
 |
| Girant la vista cap a l'est albirem el Montseny |
 |
| I més a l'est observem el Taga i els Pirineus orientals. |
 |
| Seguim la ruta per preciosos i relaxants corriols... |
 |
| Arribem al Mal Pas de Runers. Hem de parar atenció però no és pas tan mal pas... |
 |
| Un cop passat, mirem enrere i veiem per on hem hagut de canviar de muntanya. |
 |
| Vinga doncs... Seguim... |
 |
| Ara se'ns obren les vistes cap al nord. Al centre, el Cap de la Gallina Pelada. Just a l'esquerra, el Pedraforca. |
 |
| Al centre de la imatge podem veure l'espectacular Pedraforca, que el tenim a tocar. A l'esquerra, gran panoràmica de la serra del Cadí. |
 |
| Espectacular imatge. D'esquerra a dreta, la serra del Verd, la serra del Cadí, el Pedraforca i el Cap de la Gallina Pelada. |
 |
| Som al pla de Trasserra. Anem a buscar la muntanya que hem vingut a pujar... |
 |
| Aquí la tenim: Els Tossals. Haurem de buscar la manera de pujar-la. Ataquem el cim! |
 |
| Hem fet el cim! Som als Tossals, a 1525 metres d'altitud. |
 |
| Ha costat una mica pujar-hi perquè no hi ha un camí definit... Però pujant pel dret hi hem arribat. |
 |
| De baixada... Aquí s'aprecia que de camí...cap ni un. Com cabres... |
 |
| Seguim la ruta. És realment entretinguda aquesta serra. |
 |
| Comencem la baixada cap al bosc de Vilella. Ens portarà una bona estona fer-ho... Desgrimparem, baixarem de cul, ens ho rumiarem, seguirem baixant com puguem... El descens és realment vertiginós. |
 |
| Una hora després ja ho hem aconseguit... som al bosc de Vilella. Segurament fa patir més del que a l'hora de la veritat suposa... |
 |
| Bé doncs... Passat el pitjor reprenem la ruta per tranquils i relaxants corriols. Després de les dificultats, què agradable que és caminar per aquí! |
 |
| mmmmm...quina pau...a poc a poc anem arribant... |
 |
| A poc d'arribar ens queda la pujada del Matamatxos. Bé...tampoc n'hi ha per tant... Un cop feta, arribem al cotxe i 20 minuts després cau un gran diluvi. Ens ha anat de poc... Acabarem dinant plàcidament a un restaurant de Berga. |