La serra del Curull està situada a la comarca d'Osona, al mig del triangle que formen Vic, Olot i Ripoll. Nosaltres hi hem anat per pujar una espectacular muntanya anomenada Puig de l'Àliga, Pic de l'Àliga o Puig de les Àligues, segons el gust de cadascun... Com que a nosaltres ens ha agradat Puig de l'Àliga, doncs així li direm... Per fer-ho hem fet una ruta circular d'uns 13 km iniciada al bonic poble de Vidrà, hem hagut de fer una petita grimpadeta per assolir el cim, i després hem baixat per un corriol vertiginós que a estones es confonia amb el torrent ple d'aigua que anava pel costat. Una bonica i divertida excursió per una bonica i verda serra.
 |
| Una ruta per la frondosa serra del Curull |
Agafem l'autovia de Vic i Ripoll, sortim a Sant Quirze de Besora i, a Santa Maria de Besora, agafem la carretera que ens porta a Vidrà.
 |
| Al cap de poc de sortir veiem la verda serra del Curull i ja albirem el nostre objectiu: el Puig de l'Àliga (he editat la foto per assenyalar la muntanya però crec que ha quedat massa petit) |
 |
| Les nostres amigues les vaques, elles sempre tan fotogèniques |
 |
| Ahir va ploure i ens passarem tot el dia enfangats fins a les orelles... |
 |
| Anem caminant entre bassal i bassal |
 |
| I entre relliscoses roques... |
 |
| Arribem al magnífic pont romà de la Salgueda sobre el riu Ges |
 |
| Una que ha volgut baixar al riu... Vinga! Puja! Que hem de seguir! |
 |
| Ara hem arribat al Salt del Molí. La mirada se'n va irresistiblement cap a una meravella que la natura ens tenia reservada en aquest indret... |
 |
| El Salt del Molí. Una idíl·lica cascada amagada enmig del bosc. |
 |
| Una mica més a prop... Això és fantàstic! |
 |
| Només per veure això ja hauria valgut la pena venir. Quina preciositat! No ens acostem més que esquitxa... |
 |
| Bé... Seguim la ruta que ens queda un tros... |
 |
| Tot el dia ens l'hem passat vorejant tranquils rierols i escoltant el seu murmuri... |
 |
| Hem arribat a la Salgueda. Comença la pujada forta... |
 |
| El del mig és el Puig del Curull. Passarem a tocar perquè el Puig de l'Àliga es troba al darrera. |
 |
| Vinga! Amunt! |
 |
| De tant en tant el corriol deixa de ser-ho... |
 |
| En plena ascensió per una catifa de fulles que ens ha posat la natura. |
 |
| I pugem i pugem... |
 |
| Formes estranyes les que assoleixen alguns arbres... |
 |
| Hem arribat al Coll de la Coma (1261m). Ja només ens queda l'ascensió final al Puig de l'Àliga. O al Pic de l'Àliga, com diu aquí... Abans hem trobat un rètol que posava clarament Puig de l'Àliga. En fi... |
 |
| Abans de fer el cim ens menjarem un entrepà de truita... i una saborosa coca que hem comprat a la fleca de Vidrà. |
 |
| Bé... Un antic rètol ens indica el camí cap al... Puig de les Àligues! Tres noms per una mateixa muntanya... Diga-li com vulguis... |
 |
| En plena pujada s'acaben els frondosos boscos i comencem a veure vistes... Aquí albirem Montserrat. |
 |
| El Puig de l'Àliga. Finalment arribem al peu del nostre objectiu. Doncs vinga... ataquem el cim! |
 |
| Amunt, amunt! |
 |
| Allà dalt hi ha el cim. La rodejarem... i grimparem una mica. |
 |
| Doncs va! A grimpar! És una grimpadeta sense massa importància.. |
 |
| Apa, vinga! Que ja hi som! |
 |
| Hem fet el cim! Som al Puig de l'Àliga, o com li vulguin dir... Al fons, l'encara nevat Puigmal. |
 |
| Més amunt! |
 |
| A la llunyania, cap al sud, albirem el Montseny: d'esquerra a dreta, a la dreta de la imatge, les Agudes, el Turó de l'Home i el Matagalls |
 |
| Mirant cap al llunyà oest s'aixeca tot orgullós el singular Pedraforca. |
 |
| Zoom al mític i espectacular Pedraforca per veure'l millor... |
 |
| Al nord els encara nevats Pirineus, presidits pel monumental Puigmal. |
 |
| I ara fem zoom al Puigmal, l'esplèndida i gegantina muntanya situada a l'Olla de Núria. |
 |
| El proper Puig Cubell. Al darrera, l'emblemàtic Canigó. |
 |
| I, és clar, no podia faltar a l'escena l'extraordinària Montserrat. |
 |
| Tot plegat és una meravella digne de ser contemplada. |
 |
| Aprofitant el mòbil nou, una espectacular foto panoràmica des del Puig de l'Àliga. En la mateixa foto podem veure Montserrat, el Pedraforca, el Puigmal i el Canigó. Sud, oest i nord! Impressionant! |
 |
| Bé... Haurem d'anar baixant... Si primer hem hagut de grimpar, ara haurem de desgrimpar... |
 |
| Tornem al camí de baixada. |
 |
| Baixem de cop per un corriol que a vegades es confon amb el rierol que va pel costat. |
 |
| Els caminants i l'aigua viatgen junts, un al costat de l'altre. |
 |
| I, a vegades, es creuen... |
 |
| I d'altres acaben viatjant plegats. Acabarem ben plens de fang... |
 |
| El corriol? On és? No hi és... En aquest punt l'únic camí possible és anar saltant de roca en roca intentant no banyar-se quan no toca... |
 |
| I ja gairebé hem arribat a Vidrà. Farem una última mirada a aquesta preciosa i verda serra del Curull per on hem estat caminant, saltant i grimpant durant hores. |