Fa uns quants anys ja vam assolir el cim més alt de la província de Lleida i de tot Catalunya (Pica d'Estats, 3143m), així com el sostre de la província de Girona (Puigpedrós, 2915m) i la muntanya més elevada de la província de Tarragona (Mont Caro, 1441m). Però ens faltava el punt culminant de la província de Barcelona, una muntanya no gaire coneguda de la serra del Cadí anomenada Pic de Costa Cabirolera, amb una respectable altitud de 2604m. Doncs vam proposar-nos l'objectiu d'omplir aquest forat i, finalment, ja tenim els quatre cims provincials. Val a dir que el Pic de Costa Cabirolera no és un cim fàcil de conquerir, com no ho és cap dels cims de la serra del Cadí. Grimpades, tarteres relliscoses, gran desnivell... i fins i tot una aproximació amb el cotxe força feixuga, van convertir aquest diumenge d'agost en un esgotador però espectacular dia d'alta muntanya.
 |
| Una ruta pels cims de la serra del Cadí |
Anem cap a Berga, ens desviem cap a Saldes, i agafem una estreta carretera fins el mirador del Gresolet, des d'on surt una pista forestal plena de grans pedres i grans forats que ens porta al coll de les Bassotes
 |
| Som al coll de les Bassotes, al Berguedà |
 |
| I, ja d'entrada, ens quedem encantats contemplant el Pedraforca |
 |
| El dia, esplèndid per fer muntanya |
 |
| Envoltar-se de natura enganxa |
 |
| El Pedraforca és tan a prop que avui no ens el traurem de sobre |
 |
| Això sí, només veiem el Pollegó Superior de l'espectacular muntanya doble |
 |
| Ves el que hem de fer ara, desgrimpar per la bretxa dels Cortils |
 |
| Bé...no ha estat massa difícil |
 |
| Ara toca baixar...per poder conquistar la muntanya que ja veiem des d'aquí |
 |
| Abans, però, saludarem una gent molt maca que ens hem trobat... |
 |
| Sembla que un del grup vol anar amb nosaltres |
 |
| Bé...al final tornem ha estar sols. Hem baixat des d'allà dalt? Deunhido... |
 |
| I ara hem de pujar allà dalt? Quin trencacames... |
 |
| Amb alegria tot és possible... |
 |
| La tartera que ens espera |
 |
| Contemplant l'ascensió |
 |
| Au, vinga, amunt amunt! |
 |
| Realment aquesta tartera resulta feixuga, per vertical i per relliscosa |
 |
| Ens hem d'anar animant, que hem de pujar allà dalt! |
 |
| A certa alçada, més enllà del Cadí, ja veiem els Pirineus |
 |
| Hem fet tota la tartera, ara una petita grimpada i seguir endavant |
 |
| Som al Pas del Cabirol i ja veiem el nostre objectiu. Ataquem el cim! |
 |
| Un espectacle muntanyenc se'ns obre des dels cims de la serra del Cadí |
 |
| Vinga noia, que ja ho tenim! |
 |
| Hem fet el cim! Som al Pic de Costa Cabirolera, a 2604m, i el Pedraforca ens contempla |
 |
| Al fons, el Comabona i la resta de la gegantina serra del Cadí |
 |
| I, a la llunyania, albirem la Pica d'Estats, el cim de Catalunya |
 |
| Amb el cim de la província de Barcelona ja hem conquerit els 4 cims de les províncies catalanes. Objectiu assolit! |
 |
| Ara toca baixar. Una colla molt gran de xais i cabres fan sonar cents d'esquelles |
 |
| I, com a comiat, no podíem fer-ho sense tornar a veure el mític Pedraforca. Arreveure! |
