El Pedraforca. La mítica muntanya doble, plena de llegendes, s'alça entre Gósol i Saldes, al Berguedà, a tocar de la serra del Cadí. Dues carenes paral·leles (els pollegons), unides per un coll (l'Enforcadura), li donen una peculiar forma. Això, i els seus 2506 metres d'altitud, la fan clarament visible des de molts cims de Catalunya. Inconfusible. Pugis on pugis sempre busques el Pedraforca. Però pujar-lo no és gens fàcil, bàsicament per l'exigent desnivell: més de 1000 metres d'ascensió posen a prova les cames. Nosaltres hem deixat el cotxe a Gósol, ens hem enfilat 400 metres per un bosc proper molt vertical, i hem pujat 400 metres més per la relliscosa i costeruda tartera fins a l'Enforcadura. Des d'allí, 150 metres més d'ascensió per les roques, una bona grimpada que ens ha portat fins al cim: el Pollegó Superior del Pedraforca. La baixada, curts d'aigua, i per una tartera que més aviat semblava una pista de patinatge, ens van acabar de deixar les cames ben adolorides. Però pagava la pena. Un dia senzillament espectacular.
 |
| El Pedraforca vist des de Gósol. La ruta fins al cim, moooolt vertical. |
|
|
Agafem l'autopista de Manresa, seguim per l'autovia de Berga, i ens desviem cap a Gósol.
 |
| Abans d'arribar ens aturem a fer-li la primera foto. La que ens espera! |
 |
| Vista des de Saldes. Espectacular. El rodegem per pujar-lo des de Gósol, que és una ruta més suau. |
 |
| Deixem el cotxe a Gósol i a caminar. Al fons, el nostre objectiu. Déu n'hi do! |
 |
| Deixem enrere el bonic poble de Gósol. |
 |
| I comencem a pujar per la Baga de la Tossa, un bosc situat al vessant de la muntanya que s'enfila ben vertical. |
 |
| Pugem i pugem sense parar... |
 |
| Vinga, vinga! Amunt! |
 |
| Ja estem a prop del final d'aquest bosc trenca-cames... |
 |
| Finalment hem sortit del bosc. Ja hem salvat 535 metres. Ara toca pujar per la tartera, ja visible des d'aquí. Cames! Ajudeu-me! |
 |
| Entre aquests pins anem planejant una mica. Per un forat veiem la tartera. |
 |
| Planejant... i grimpant de tant en tant... |
 |
| La tartera de Gósol ens espera... |
 |
| Força pins han crescut en plena tartera. És tot un espectacle. |
 |
| Va! Som-hi! Tartera amunt! |
 |
| Sorra, pedres bellugadisses... Un pas endavant i mig enrere. |
 |
| Passem entre els pins, però no deixa de ser tartera... |
 |
| Allà dalt hi ha l'enforcadura: final de la tartera i inici de la grimpada. Arribarem? |
 |
| Relliscosa... i ben vertical. Salut i cames! |
 |
| No paris no! Segueix, segueix! |
 |
| La serra del Verd com a formidable escenari. Amuuuuunt! |
 |
| Una aturadeta per beure aigua... |
 |
| Queda ben poc per l'Enforcadura. Una empenteta més i ja la tenim! |
 |
| Tot un repte físic. |
 |
| Sabem que queda poc, però sembla que no arribarem mai... |
 |
| Sí, sí... Tot això has pujat. Sembla mentida oi? |
 |
| Va, vinga! Seguim! |
 |
| L'Enforcadura, a tocar. Sembla que ho aconseguirem... |
 |
| Ànims! Que ja hi som! |
 |
| Ja ho tenim! Hem fet tota la tartera i som a l'Enforcadura, el coll on s'uneixen la tartera de Saldes i la tartera de Gósol. Ara només ens queda grimpar per aquelles roques d'allà al darrera. |
 |
| Per aquí es baixa per la tartera de Saldes, més vertical encara que la que acabem de pujar. |
 |
| El camí del Pollegó Superior del Pedraforca. Toca grimpar! |
 |
| Una altra vista de la tartera de Saldes. |
 |
| Aquest és el Pollegó Inferior, el germà petit d'aquesta emblemàtica muntanya doble. |
 |
| Nosaltres anem cap al Pollegó Superior. Vinga! Que no queda res! |
 |
| Un peu aquí, una mà allà... I amunt! |
 |
| Certament hi ha molts llocs on agafar-se. Una grimpada força divertida. |
 |
| Com les cabres... |
 |
| Ja gairebé hi som. Vinga! Ataquem el cim! |
 |
| Des d'aquí hi ha una bona vista de l'Enforcadura. Amunt! Que ja arribem! |
 |
| Hem fet el cim! Som al Pollegó Superior del Pedraforca (2506m). |
 |
| Oi que sembla que no pugui ser? Doncs ho és! Som al cim del Pedraforca! |
 |
| És fantàstic ser dalt d'aquesta llegendària muntanya. |
 |
| Al fons, la serra del Cadí. |
 |
| El Pollegó Inferior del Pedraforca vist des del Superior. |
 |
| La Torreta del Cadí i altres grans muntanyes de la serra. |
 |
| Més Cadí. Al fons, esborronat per la boira, el pirinenc Puigmal. |
 |
| Au! Que ens queda tota la baixada! Ara toca desgrimpar. |
 |
| Mica en mica anem baixant... |
 |
| L'Enforcadura. |
 |
| Ja ho tenim això. Ara toca baixar per la tartera. Potser podríem haver portat uns esquís... |
 |
| Doncs aquí deixarem de fer fotos. Ara repetirem el procés a l'inversa. Baixarem patinant per la tartera, tornarem al bosc i arribarem a Gósol. Ha estat un espectacular i impressionant dia on hem fet realitat un objectiu desitjat de fa temps: conquerir l'emblemàtic i fantàstic Pedraforca. |
