Visita al castell i pujada a la muntanya de Montmagastre

Avui hem marxat cap a ponent, cap a la petita població de Montmagastre, que es troba dins del terme municipal d'Artesa de Segre, a la comarca de la Noguera. L'objectiu era pujar el Montmagastre, una muntanya de 762 metres que destaca des de tots els seus voltants. El problema és que l'espesa boira que ens ha envoltat tot el dia no ens l'ha permès veure fins que gairebé érem al cim. Prop del cim hi ha el castell de Montmagastre, un dels més esmentats quan es parla de les gestes i batalles que es van succeir en la lluita per la Reconquesta. Un castell de més de mil anys d'antiguitat en estat ruïnós, però visitable, i que et transporta a un temps molt llunyà. De tornada hem anat a veure monuments encara més llunyans en el temps: el menhir de Montmagastre i el dolmen de Montmagastre, datats entre el 600 ac i el 2200 ac. Aquests sí que es perden definitivament en el túnel del temps...

En la imatge de la ruta es pot apreciar com destaca el Montmagastre. Doncs amb tanta boira no la vam poder veure fins que la teníem davant dels nassos...

Agafem l'autovia de Lleida i, a Cervera, tirem amunt cap a Agramunt i Artesa de Segre, per desviar-nos posteriorment per una petita carretera que ens porta a Montmagastre, inici de l'excursió.

Som a Montmagastre, una petita població disseminada d'uns 30 habitants. Començarem a... escampar la boira.

Seguirem aquesta pista i després ens endinsarem al bosc.

Fa molt de fred, hi ha molta boira i no veurem el sol en tot el dia. Però no hi ha res que ens aturi...

Per molts obstacles que trobem al camí... Camí? On és?

Bé... Seguirem pel mig del bosc...

Hem arribat a una altra pista. Això ja està millor.

Tornem a ficar-nos al bosc i finalment trobem un rètol que ens marca el camí del castell.

Doncs vinga! Pugem cap al castell. Després de perdre'ns momentàniament enmig de la boira trobem el corriol de pujada.

Amunt, amunt! Encara que que no veiem res hem d'anar cap amunt segur!

Ups! Entre la boira s'aprecia una silueta fantasmal a dalt de tot de la muntanya. És el castell de Montmagastre, que porta aquí dalt més de mil anys.

Pugem una mica més i podem apreciar-lo millor. Esperem que el fantasma del castell estigui dormint, perquè vist així ja fa prou por...

Hem arribat feliçment al castell. Hi entrarem.

Durant una famosa expedició contra els sarraïns, els cristians van conquerir el castell cap el 1015.

El castell de Montmagastre es troba documentat des de l'any 1003. Déu-n'hi-do com construïen abans! Feien les coses ben bé perquè duressin...

Amb tanta boira té un aspecte sinistre...

L'interior del castell. El pas del temps...

Bé...sortim del castell abans que se'ns caigui a sobre...

Gel! I és que tota aquesta boira no deixa que el sol escalfi ni una mica...

Per fi! Completament emboirat podem veure el nostre objectiu: el cim de la muntanya de Montmagastre. Apa doncs! Ataquem el cim!

El cim del Montmagastre. Una empenta més i ja hi som.

Hem fet el cim! Som al Montmagastre, a 762 metres, una muntanya de forma cònica que es veu des de tot arreu.

Bé... Des de tot arreu en un dia sense boira, és clar... Perquè amb un dia així no es veu ni des del castell que es troba prop del cim.

El cim del Montmagastre és un bon lloc per menjar. I la resta del món? Ha desaparegut.

Ep! Fes una foto, corre! Són muntanyes! L'emoció de veure alguna cosa més enllà dels nostres nassos ha durat cinc minuts...

Apa! Baixem del Montmagastre i deixem enrere l'espectral imatge d'aquest mil·lenari castell avui emboirat. Poc devien poder veure l'enemic en un dia així! Per molt que estigués dalt d'una muntanya!

Vinga! Vigilem on posem els peus i avall!

Ja hem baixat i ara hem anat a veure un menhir situat als voltants. Els menhirs es trobaven prop de les tombes i, per tant, es creu que tenien a veure amb rituals funeraris. Fa milers d'anys que està aquí plantat. Impressionant.

I ara hem anat a veure el dolmen de Montmagastre. Els dolmens eren una mena de tombes col·lectives de l'època megalítica, just abans de l'edat del bronze.

La data de construcció és difícil de saber, però es calcula que està entre 600 a.c. i el 2200 a.c.

Acabarem aquí l'excursió. Amb la imatge d'aquesta construcció que es perd en el temps. Fa milers d'anys que la van fer i aquí continua, perduda enmig del bosc.

De Pardines al Taga

Avui hem pujat al Taga. El massís del Taga està situat just al costat de la serra Cavallera, com un perllongament d'aquesta, que ja la vam carenar en el seu dia per pujar el Puig Estela. El Taga té una altitud de 2040 metres i es troba a la comarca del Ripollès, prop de Ribes de Freser. El fet que sigui una muntanya molt accessible, sense cap requeriment tècnic, ni perill de cap mena, fa que molta gent s'animi contínuament a pujar fins el cim del Taga, que a més a més constitueix un mirador fantàstic on es poden veure emblemàtiques muntanyes com el proper Puigmal, el Pedraforca, el Canigó o el Montseny. Nosaltres l'hem feta per la vessant nord, des de Pardines (1291m), amb una dura ascensió de 768 metres, per bé que una curta distància de 4,78km.

Des de la masia de Can Roca fins al cim del Taga.

Agafem l'autovia de Ripoll, continuem cap a Ribes de Freser, i ens desviem per anar a Pardines, on travessem el poble i agafem una estreta carretera que ens portarà a la masia de Can Roca, on deixarem el cotxe.

Deixem el cotxe a Can Roca... i apa! A caminar! Des d'aquí ja podem veure el nostre objectiu: al centre de la imatge, el Taga.

La bonica població de Pardines. Al fons, el gegantí Puigmal, vell conegut.

Seguim la pista. Al final acabarem anant camp a través...

La senyora vaca ens vigila...

El dia, fantàstic.

El nostre amic Puigmal ens contemplarà tot el dia.

Més vaques...aquestes també seran una constant a tota la ruta. Els seus mugits ens acompanyaran tot el dia formant una escandalosa orquestra.

Ens les trobem pel camí i per tot arreu. Per sort sempre ens donen preferència...

Vinga, amunt! Al darrera veiem el Costabona i altres muntanyes pirinenques.

Un cop passat aquest congost ja podrem contemplar el Taga.

Aquí el tenim! Des d'aquí podem veure fins i tot la creu instal·lada al seu cim.

Anirem pel mig del prat caminant plàcidament. Bé...si oblidem que fa pujada clar...

Tanta placidesa dóna alegria... Tirarem pel dret sense perdre de vista el Taga.

Cap a l'est, la serra Cavallera.

El Torreneules, el Fontnegra, el Balandrau...muntanyes que rodegen Núria, conegut popularment com "l'Olla de Núria".

El Taga. El tenim a tocar. Doncs ataquem el cim!

Haurem d'anar serpentejant entre tots aquests "bonics" cards procurant no punxar-nos...

Vinga, amunt! Mirant enrere, en plena pujada, apreciem a la dreta el Puig Estela, punt culminant de la serra Cavallera, i a l'esquerra, a la llunyania, el simbòlic Canigó.

Mentre seguim pujant veiem, a la dreta, el Puigmal, que sembla que ens vigili tot el dia.

La formidable serra Cavallera, amb el seu Puig Estela (2013m).

Nosaltres seguim pujant cap el cim del Taga. La creu col·locada a dalt cada cop es veu més gran.

El Taga, a tocar...

Hem fet el cim! Som al Taga, a 2040 metres d'altitud. I hi ha una gentada de por...

Des del cim del Taga podem albirar, a l'esquerra, la mítica muntanya doble del Pedraforca.

Dos metres més a munt de la creu hi ha l'autèntic cim del Taga, absolutament envaït d'éssers humans... Al fons, l'omnipresent i colossal Puigmal (2913m).

Aquí sí que som a 2040m. Al fons s'aprecia clarament el Pedraforca.

El senyor Puigmal acompanyat per altres muntanyes pirinenques. Un gran espectacle!

Des del Taga fins i tot la serra Cavallera queda per sota nostre.

Fem zoom al magnífic Pedraforca per veure'l millor...

El cim del Taga és un bon lloc per un bon entrepà de truita...

Bé...deixarem de fer fotos i baixarem del Taga, que no ens hi quedarem a viure...

Baixem de cop... Tant que ha costat pujar!

Al centre esquerra de la foto, a la llunyania, podem veure el Canigó. Seguim baixant...

Les dues muntanyes de la dreta són la Coma del Clot i el Torreneules. Al centre el Puigmal. Totes elles formen part de l'Olla de Núria. Les vistes, avui, han estat de pel·lícula.

Acabem amb uns quants cavalls. Ha estat un esplèndid dia sense núvols, amb una gran visibilitat, que ens ha fet gaudir i ha convertit la costeruda ruta en una caminada plàcida i agradable.